Charles Julien Brianchon
Plantilla:Infotaula persona Charles Julien Brianchon (1783-1864),[1] va ser un matemàtic i militar francès.
Vida i Obra
No es coneixen detalls de la vida de Brianchon abans del seu ingrés a l'École Polytechnique el 1804, on va estudiar sota la supervisió de Monge.[2] En acabar els seus estudis es va enrolar a l'exèrcit napoleònic, sent destinat a Espanya. El 1813 es va retirar de l'exercici actiu i va sol·licitar una plaça de docent que no li fou concedida fins al 1818 a l'Escola d'Artilleria de la Guàrdia Reial, càrrec que va ocupar la resta de la seva vida.[2]
Va ser en aquells anys d'inactivitat (1816-1818) en què va publicar uns quants treballs matemàtics que tindrien certa importància: particularment un estudi de la circumferència dels nou punts (escrit conjuntament amb Poncelet),[3] i el que avui coneixem com teorema de Brianchon: si l'hexàgon té els seus sis costats tangents a una cònica, aleshores les seves grans diagonals s'intersequen en un mateix punt.[4] Aquest teorema va posar de manifest un dels resultats fonamentals de la geometria projectiva: el principi de dualitat.[5]
A partir de començaments de la dècada de 1820 es va interessar per la química, de la que donava classes a l'Escola d'Artilleria, i va publicar algunes obres sobre fulminants, però a partir de 1825 ja no va tornar a publicar res més, dedicant-se exclusivament a les seves tasques docents.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
- ↑ La data és controvertida: alguns autors diuen 1785. Vegeu Plantilla:Versaleta, pàgina 1.
- ↑ 2,0 2,1 Plantilla:Versaleta, pàgina 1.
- ↑ Plantilla:Versaleta, pàgina 201.
- ↑ Plantilla:Versaleta, pàgina 447 i ss.
- ↑ Plantilla:Versaleta, pàgina 3.