Cianur d'argent

Plantilla:Infotaula compost químic El cianur d'argent és un compost químic constituït per cations argent(1+), $\mathrm{A}\mathrm{g}{\phantom{A}}^{+}$, i anions cianur, $\mathrm{C}\mathrm{N}{\phantom{A}}^{-}$, amb la fórmula química $\mathrm{A}\mathrm{g}\mathrm{C}\mathrm{N}$. Es forma un sòlid blanc després del tractament de solucions que continguin $\mathrm{A}\mathrm{g}{\phantom{A}}^{+}$ amb cianur. Aquesta precipitació química es fa servir en alguns sistemes per a recuperar l'argent de la solució.

Estructura i propietats

La seva estructura consta de cadenes rectes $-\mathrm{A}\mathrm{g}-\mathrm{C}\equiv \mathrm{N}-\mathrm{A}\mathrm{g}-\mathrm{C}\equiv \mathrm{N}-$, on els enllaços del catió argent(1+) són parcialment covalents. Aquestes cadenes es disposen paral·lelament, agrupades hexagonalment. Els cations argent(1+), $\mathrm{A}\mathrm{g}{\phantom{A}}^{+}$, estan separats 5,26 Å, un valor menor que l'esperat degut a la ressonància dels enllaç covalent. Aquests enllaços d'argent a carboni i d'argent a nitrogen tenen una longitud de ~2.09 Å i els grups cianur mostren desordre de cap a cua.

Es presenta en forma de pols blanca a grisa, inodora, que s'enfosqueix si s'exposa a la llum. És poc soluble en aigua, K_ps = 4,5×10^-12. És soluble en dissolucions d'amoníac, àcids concentrats, solució aquosa de cianurs d'elements alcalins i solucions aquoses de tiosulfat de sodi. Les dissolucions de cianurs alcalins el dissolen per formació dels complexos $[\mathrm{A}\mathrm{g}(\mathrm{O}\mathrm{H})(\mathrm{C}\mathrm{N})]{\phantom{A}}^{-}$, $[\mathrm{A}\mathrm{g}(\mathrm{C}\mathrm{N}){\phantom{A}}_2]{\phantom{A}}^{-}$i $[\mathrm{A}\mathrm{g}(\mathrm{C}\mathrm{N}){\phantom{A}}_3]{\phantom{A}}^{2-}$.

El cianur d'argent es descompon lentament quan està humit, donant cianur d'hidrogen, $\mathrm{H}\mathrm{C}\mathrm{N}$, que és tòxic per inhalació. La fusió amb clorats metàl·lics, perclorats, nitrats o nitrits pot causar una explosió violenta a temperatura ambient.

Preparació

Es pot preparar per precipitació d'una dissolució de cianur de potassi, $\mathrm{K}\mathrm{C}\mathrm{N}$, o cianur de sodi, $\mathrm{N}\mathrm{a}\mathrm{C}\mathrm{N}$, amb una de nitrat d'argent, $\mathrm{A}\mathrm{g}\mathrm{N}\mathrm{O}{\phantom{A}}_3$:

$$\mathrm{K}\mathrm{C}\mathrm{N}+\mathrm{A}\mathrm{g}\mathrm{N}\mathrm{O}{\phantom{A}}_3⟶\mathrm{A}\mathrm{g}\mathrm{C}\mathrm{N}+\mathrm{K}\mathrm{N}\mathrm{O}{\phantom{A}}_3$$

Usos

Tant AgCN com KAg(CN)₂ s'han usat en solucions per recobrir amb argent des de l'any 1840 quan els germans Elkington patentaren el sistema. Una solució típica per recobrir amb argent podria contenir KAg(CN)₂ 15-40 gL⁻¹, KCN 12-120 gL⁻¹ i K₂CO₃ gL⁻¹.