Conjectura de Casas-Alvero

En matemàtiques, la Conjectura de Casas-Alvero és una conjectura en el camp de l'àlgebra de polinomis. Pren el seu nom del matemàtic català Eduard Casas Alvero,[1] que va necessitar fer-ne servir l'enunciat l'any 2001 mentre treballava amb corbes planes complexes.[2] Va ser batejada pel matemàtic càntabre González Vega en un treball de 2006, on la demostrava per polinomis de grau baix.[3]
Enunciat
Sigui P un polinomi de grau n sobre un cos de característica zero. Si P té un factor en comú amb totes les seves derivades P(i), amb Plantilla:Nowrap, aleshores P ha de ser potència d'un factor lineal.
Enunciat formal
Sigui un cos de característica 0 i sigui un polinomi de grau tal que
Aleshores té una única arrel de multiplicitat . Més precisament, existeixen i tals que
Enunciat formal alternatiu
Sigui un cos de característica 0 i sigui un polinomi de grau tal que existeixen verificant
Aleshores i, per tant, té una única arrel de multiplicitat . [4]
Polinomis de Casas-Alvero
Arran d'aquesta conjectura, s'han anomenat polinomis de Casas-Alvero aquells polinomis les derivades dels quals tenen alguna arrel en comú amb el mateix polinomi. A partir d'aquesta definició, la conjectura es redueix a l'enunciat «tots els polinomis de Casas-Alvero són de la forma ».