Efecte magnetocalòric

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

Plantilla:Falten referències

A temperatura ambient el gadolini s'escalfa si se li aplica adiabàticament un camp magnètic, i es refreda quan se'n treu el camp.

LPlantilla:'efecte magnetocalòric es refereix a la propietat dels materials de canviar la temperatura en ser sotmesos a canvis adiabàtics de camp magnètic aplicat o, altrament, de canviar l'entropia en ser sotmesos a canvis isotèrmics de camp magnètic aplicat.

L'efecte fou descobert pels físics P. Weiss i A. Piccard l'any 1917, que foren els primers a evidenciar-lo experimentalment i en dotar-lo d'una explicació termodinàmica satisfactòria en mesurar els canvis de temperatura (1.7 °C) sota aplicació adiabàtica d'un camp magnètic (1.5T) al níquel, efecte van anomenar fenomen magnetocalòric.[1] És l'any 1927 quan els físics P. Debye i W. Giauque proporcionen a l'efecte una explicació fonamental més completa.[2]

L'efecte magnetocalòric és la base per a l'assoliment de temperatures molt baixes mitjançant refrigeració magnètica. Aquest procés és conegut altrament com a desmagnetització adiabàtica.

Fonaments termodinàmics

Prenem el diferencial del canvi d'entropia del sistema magnètic[3]

dS=(ST)HdT+(SH)TdH (1)

On S és l'entropia del sistema, T la temperatura i H el camp magnètic aplicat. Fent ús de les relacions de Maxwell, substituïm les derivades involucrades en l'equació (1), obtenint així,

dS=Cp,HTdT+(MT)HdH (2)

On Cp,H és la capacitat calorífica del sistema i M és la magnetització.

Així, per un procés d'aplicació adiabàtica d'un camp magnètic el canvi d'entropia és nul (dS=0) i de l'equació (2) se n'obté obté el canvi de temperatura:

ΔTad=0HTCp,H(MT)HdH (3)

Mentre que si el camp magnètic s'aplica isotèrmicament (dT=0), mitjançant l'equació (2) s'obté el següent canvi d'entropia:

ΔSiso=0H(MT)HdH (4)

Referències

Plantilla:Referències

Plantilla:Autoritat

Plantilla:Refrigeració