Estrofoide

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca
Construcció de lPlantilla:'Estrofoide dreta de pol X i de punt fix O, prenent per corba base l'eix Oy.

En matemàtiques, i més precisament en geometria, una corba estrofoide, o simplement una estrofoide, és una corba engendrada a partir d'una corba donada C i de dos punts A (el punt fix) i O (el pol).

En el cas particular on C és una recta, A pertany a C, i O no pertany a C, la corba s'anomena una estrofoide obliqua. Si, de més OA és perpendicular a C, la corba és anomenada una estrofoide dreta, o simplement una estrofoide per certs autors. L'estrofoide dreta de vegades també s'anomena corba logocíclica.

Construcció

Construcció d'una estrofoide en el cas general

La corba Estrofoidal que correspon a la corba C, amb el punt fix A i el pol O es construeix de la manera següent: sigui L una recta mòbil que passa per O i que talla C en K. Siguin llavors P1 i P₂ els dos punts de L tals que P1K = PK = AK. El lloc geomètric dels punts P 1 i P₂ s'anomena l'estrofoide de C relativa al pol O i amb el punt fix A. S'observa que AP1 i AP₂ són ortogonals.

Equacions

Coordenades polars

Sigui la corba C donada per r=f(θ), on l'origen es pren a O. Sigui A el punt de coordenades cartesianes (a, b). Si K=(rcosθ, rsinθ) és un punt de la corba, la distància de K à A és

d=(rcosθa)2+(rsinθb)2=(f(θ)cosθa)2+(f(θ)sinθb)2.

Els punts de la recta OK tenen per angle polar θ, i els punts a distància d de K sobre aquesta recta són a una distància f(θ)±d de l'origen. Per tant, l'equació de l'estrofoide ve donada per

r=f(θ)±(f(θ)cosθa)2+(f(θ)sinθb)2.

Coordenades cartesianes

Sigui C d'equacions paramètriques (x=x (t),y =y(t)). Sigui A el punt (a, b) i O el punt (p, q). Llavors, les fórmules polars precedents mostren que la representació paramètrica de l'estrofoide és:

x=u(t)=p+(x(t)p)(1±n(t)), y=v(t)=q+(y(t)q)(1±n(t)),

on

n(t)=(x(t)a)2+(y(t)b)2(x(t)p)2+(y(t)q)2.

Una altra fórmula polar

La complexitat de les fórmules precedents limita la seva utilitat a la pràctica. Existeix per això una forma alternativa de vegades més senzilla, que és particularment útil quan C és una sectriu de Maclaurin de pols O i A.

Sigui O l'origen i A el punt (a, 0). Sigui K un punt de la corba, θ l'angle entre OK i l'eix OX, i ϑ l'angle entre AK i l'eix OX. Se suposa que ϑ es doni en funció de θ, sota la forma ϑ=l(θ). Sigui ψ l'angle en K, dons ψ=ϑθ. Es pot determinar r en funció de l fent servir la llei del sinus: com

rsinϑ=asinψ, r=asinϑsinψ=asinl(θ)sin(l(θ)θ).

Siguin P1 i P₂ els punts de la recta OK a distància AK de K, numerats de forma que ψ=P1Ka^ i πψ=Akp2^. El triangle P1KA és isòsceles d'angle al vèrtex ψ, per tant els angles de la base, AP1K^ i KAP1^, valent(πψ)/2. L'angle entre AP 1 i l'eix OX és llavors

l1(θ)=ϑ+KAP1=ϑ+(πψ)/2=ϑ+(πϑ+θ)/2=(ϑ+θ+π)/2.

Emprant el fet que AP1 i AP₂ són perpendiculars (ja que el triangleAP1P₂ és inscrit en un semicercle), l'angle entre Ap₂ i l'eix OX val

l2(θ)=(ϑ+θ)/2.

L'equació polar de l'estrofoide es dedueix llavors de l 1 i l₂ segons les fórmules precedents:

r1=asinl1(θ)sin(l1(θ)θ)=asin((l(θ)+θ+π)/2)sin((l(θ)+θ+π)/2θ)=acos((l(θ)+θ)/2)cos((l(θ)θ)/2)
r2=asinl2(θ)sin(l2(θ)θ)=asin((l(θ)+θ)/2)sin((l(θ)+θ)/2θ)=asin((l(θ)+θ)/2)sin((l(θ)θ)/2)

C és una sectriu de Maclaurin de pols O i A quan l és de la forma qθ+θ0; en aquest cas l1 i l₂ tenen la mateixa forma, i l'estrofoide és o bé una altra sectriu de Maclaurin, o bé una parella de sectrius; se'n pot trobar una equació polar senzilla si es pren l'origen al punt simètric de A respecte de O.

Casos particulars

Estrofoides obliqües

Soit C une droite passant par A. Alors, dans les notations précédentes, l(θ)=α, oùα est une constante, et l1(θ)=(θ+α+π)/2; l2(θ)=(θ+α)/2. Avec l'origine en O, les équations polaires de la estrofoide correspondante, appelée une estrofoide oblique deviennent

Sigui C una recta que passa per A. Llavors, en les notacions precedents, l(θ)=α, on α és una constant, i l1(θ)=(θ+α+π)/2; l2(θ)=(θ+α)/2. Amb l'origen a O, les equacions polars de l'estrofoide corresponent, anomenada una estrofoide obliqua esdevenen

r=acos((α+θ)/2)cos((αθ)/2)

i

r=asin((α+θ)/2)sin((αθ)/2).

Es verifica fàcilment que aquestes dues equacions descriuen de fet la mateixa corba.

Desplaçant l'origen en A (veure, l'article sectriu de Maclaurin) i reemplaçant −a per a, s'obté

r=asin(2θα)sin(θα) ;

una rotació de α transforma aquesta equació en

r=asin(2θ+α)sin(θ).

En coordenades cartesianes (i canviant les constants), s'obté

y(x2+y2)=b(x2y2)+2cxy.

És una cúbica, unicursal segons l'equació polar. Posseeix una sungularitat a (0, 0), i la recta y =b n'és asímptota.

L'estrofoide dreta

Estrofoide dreta.

Posant α=π/2 en

r=asin(2θα)sin(θα),

s'obté

r=acos2θcosθ=a(2cosθsecθ).

Aquesta corba s'anomena lPlantilla:'estrofoide dreta, i correspon al cas on C és l'eix Oy, O és l'origen, i A és el punt (a,0).

L'equació cartesiana és

y2=x2(ax)/(a+x);

una representació paramètrica unicursal és:

x=a1t21+t2


y=at1t21+t2.

La corba s'assembla al foli de Descartes, i la recta x = −a és asímptota en les dues branques infinites. La corba posseeix dues asímptotes més "imaginaries" en el pla complex 2, donades per

x±iy=a.

Estrofoides de circumferències que pasen pels punts fixos

Sigui C una circumferència que passa per O i A. Prenent O per origen i A en (a, 0), s'obté, amb les notacions precedents, l(θ)=α+θ, on α és una constant. Així, l1(θ)=θ+(α+π)/2 i l2(θ)=θ+α/2. Llavors les equacions polars de les estrofoides corresponents són

r=acos(θ+α/2)cos(α/2)

i

r=asin(θ+α/2)sin(α/2).

Són les equacions de dos circumferències que passen també per O i A, i formen angles de π/4 amb C en aquests punts.

Referències