Freqüència (estadística)

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

Per a l'ús d'aquest terme en Física, vegeu Freqüència.

Exemple d'un histograma

Es diu freqüència a la quantitat de vegades que es repeteix un determinat valor d'una variable aleatòria en una mostra o població estadística.[1][2] Aquest valor de la variable aleatòria sol identificar-se amb un esdeveniment o succés, el qual ocorre durant la realització d'un experiment o estudi que té com a objecte la descripció, mitjançant l'esmentada variable aleatòria junt amb l'aparat matemàtic que s'hi pot aplicar, d'un aspecte o característica d'interès de la mostra o població. Així doncs, hom parlarà per exemple de "freqüència d'un esdeveniment en estudiar una característica d'una mostra".

El conjunt de freqüències associades a cada valor de la variable aleatòria (a cada esdeveniment associat a la descripció de la característica d'interès) se sol representar gràficament mitjançant un histograma o un diagrama de Pareto.

Tipus de freqüència

Fig.1 Exemple: variables d'A en una mostra estadística d'un conjunt B de mida 50 ( N ).

En estadística es poden distingir fins a quatre tipus de freqüència (vegeu fig.1), que són:[3]

  • Freqüència absoluta ni d'una variable estadística Xi és el nombre de vegades que apareix en la mostra el valor xi. El total de la suma de les freqüències absolutes de cada valor xi és igual al nombre total N d'ocurrències que componen la mostra estudiada.
  • Freqüència relativa fi és el quocient que expressa la proporció entre la freqüència absoluta ni de cada valor xi i la mida N de la mostra. És a dir,
fi=niN=niini

Es presenta en una taula (fig.1) o mitjançant un núvol de punts en una distribució de freqüències (fig. 2).

La suma de les freqüències relatives és una suma de proporcions que té com a resultat el total 1:

fi=1

Com que la freqüència relativa és una proporció, es pot expressar en forma de percentatge o tant per cent pi si la multipliquem per 100 (el total N és en aquest cas el 100% de les ocurrències).

  • Freqüència absoluta acumulada Ni és el nombre de vegades que apareixen en la mostra tant el valor xi com els valors inferiors a ell. L'última freqüència absoluta acumulada ha de ser igual a N.
  • Freqüència relativa acumulada Fi és el quocient entre la freqüència absoluta acumulada i el nombre total N d'ocurrències. És a dir,
Fi=NiN

Multiplicant la freqüència relativa acumulada per 100 s'obté el percentatge acumulat Pi. De manera anàloga a Ni, el darrer valor de Fi és 1 i el de Pi és 100%.

Exemples

Aquestes són les notes d'un alumne de 2n grau de secundària:

18, 13, 12, 14, 11, 08, 12, 15, 05, 20, 18, 14, 15, 11, 10, 10, 11, 13

La freqüència absoluta del valor "11" és 3. La freqüència relativa del valor "11" és 0,17 (3/18).

Referències

Plantilla:Referències

Vegeu també

Plantilla:Commonscat

Plantilla:Viccionari-lateral