Funció de Prandtl-Meyer

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca
Variació de la funció de Prandtl–Meyer (ν) amb el nombre de Mach (M) per diferents valors de la capacitat calorífica específica (γ). Les línies de ratlles mostren el valor límit νmax a mesura que el nombre de Mach tendeix a infinit.

En dinàmica de fluids, la funció de Prandtl-Meyer descriu l'angle a través del qual un fluid pot modificar la seva direcció de manera isentròpicament donats els valors inicials i finals de nombre de Mach. És l'angle màxim a través del qual un flux sònic (Ma = 1) pot girar en una cantonada convexa. Per un gas ideal, s'expressa comː

ν(M)=M211+γ12M2dMM=γ+1γ1arctanγ1γ+1(M21)arctanM21

on ν és la funció de Prandtl-Meyer, M és el nombre de Mach del flux i γ és la raó de les capacitats calorífiques.

Per conveni, la constant d'integració és tal que ν(1)=0..

Com que el nombre de Mach va de 1 fins a , ν pren valors del 0 fins νmax, onː

νmax=π2(γ+1γ11)
Per expansions isentròpiques: ν(M2)=ν(M1)+θ
Per compressions isentròpiques: ν(M2)=ν(M1)θ

on θ és el valor absolut de l'angle a través del qual el flux gira, M és el nombre de Mach del flux i els subíndexs "1" i "2" denoten les condicions inicials i finals respectivament.

Referències