Funció logarítmica convexa
En matemàtiques, una funció definida en un subconjunt convex d'un espai vectorial real i prenent valors positius es diu que és logarítmicament convexa o superconvexa[1] si la composició de la funció logarítmica amb , , és una funció convexa; el logaritme retarda dràsticament el creixement de la funció original , de manera que si la composició encara conserva la propietat de convexitat això significa que la funció original era «realment convexa», d'aquí el terme «superconvexa».
Una funció logarítmica convexa és una funció convexa, ja que és el compost de la funció convexa creixent i de la funció , que se suposa que és convex. Però això no sempre és cert: per exemple és una funció convexa, però no és una funció convexa i, per tant, no és logarítmicament convexa. Per altra banda, és logarítmicament convexa només si és convexa.
Un exemple important d'una funció logarítmica convexa és la funció gamma en els reals positius (vegeu també el teorema de Bohr-Mollerup).
Definició formal
Sigui un interval real i . Es diu que és logarítmicament convexa si, per a tots els punts de i tot , existeix la desigualtat següent:
- ,
o encara, prenent l'exponencial:
- .
Igualment, és logarítmicament convexa si per a tot l'interval no trivial , els reals determinats per verifiquen:
- .
Exemples
- Per a tot Plantilla:Math, l'exponencial de base a és logarítmicament convexa.
- La funció generadora de moments és logarítmicament convexa.
- Per a tota mesura Plantilla:Math (sobre un espai mesurable) i tota funció ∈ Lp(μ)∩Lq(μ) amb Plantilla:Math, l'aplicació és logarítmicament convexa sobre Plantilla:Math.
- La funció gamma és logarítmicament convexa sobre .[2] Una característica de la funció gamma per la log-convexitat, es donada pel teorema de Bohr-Mollerup.
- La funció zeta de Rieman és logarítmicament convexa sobre .
Una caracterització
Plantilla:Quotation Fixem un interval no trivial i demostrem, per a tot , l'equivalència , on els predicats tradueixen la convexitat logarítmica de i la convexitat de per a tot :
els reals estan determinats per
- perquè i .
- perquè si llavors, per a tot , , perquè és convexa i coincideix amb als punts et .
Propietats
- Tota funció logarítmicament convexa és convexa. En la funció inversa és fals, tal com mostra el contraexemple clàssic de la funció x ↦ x².
- La suma i el producte de dues funcions logarítmicament convexes són logarítmicament convexes. Aquestes dues propietats es dedueixen del fet que la suma de dues funcions convexes és convexa, usant l'equació funcional logarítmica per a l'estabilitat del producte i la caracterització anterior per a l'estabilitat de la suma.[3]
Generalització a les funcions d'una variable vectorial
Sigui un espai vectorial real un convex de . Una aplicació s'anomena logarítmicament convexa si és [[Funció convexa|convexa sobre Plantilla:Math]].
Les dues propietats anteriors s'estenen immediatament a aquest marc, ja que una funció és convexa sobre si, i només si, la seva «restricció» a tot el segment és una funció convexa de la variable real Plantilla:Math.
De la mateixa manera, és fàcil deduir de la caracterització anterior que una aplicació és logarítmicament convexa sobre est si, i només si, per a tota forma lineal sobre , l'aplicació és convexa.[4]
Referències
Bibliografia
Vegeu també
- ↑ Kingman, J.F.C. 1961. A convexity property of positive matrices. Quart. J. Math. Oxford (2) 12,283-284.
- ↑ Per a una generalització, vegeu Plantilla:Harvsp, teorema 1.9.
- ↑ Per a una altra demostració d'estabilitat per suma, vegeu Plantilla:Harvsp, teorema 1.8.
- ↑ Demostrat sota suposicions addicionals a Plantilla:Harvsp, exercici I.15.