Funció signe

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

En matemàtiques, la funció signe és la funció que assigna a cada nombre real el seu signe (+1, -1 o 0). És una funció definida a trossos, que obté el signe de qualsevol nombre real que es prengui com entrada. Es representa generalment mitjançant sgn(x), i no s'ha de confondre amb la funció sinus sin(x) o la funció sinus hiperbòlic sinh(x) o sh(x).

Definicions

Funció signe representada en un pla cartesià.

La funció signe té com a domini de definició (el conjuint dels nombres reals) i com a imatge el conjunt {1,0,1}.

sgn:{1,0,1}xy=sgn(x)

A partir d'aquí, i per tal d'obtenir la funció signe, trobem entre les definicions possibles les següents.

Definició directa

La definició més usual és per trossos:[1]

sgn(x):={1,si x>00,si x=01,si x<0

A partir de la funció valor absolut

Com a derivada

Sigui |x| la funció valor absolut sobre x (que recordem està definida sobre {0} i no pas sobre ) i sigui d|x|dx la seva derivada. Aleshores podem definir

sgn(x):={d|x|dx,si x00,si x=0

Com a quocient

Sigui |x| la funció valor absolut sobre x (que recordem està definida sobre {0} i no pas sobre ). Aleshores podem definir[1]

sgn(x):={x|x|,si x00,si x=0

A partir de la funció esglaó unitari

Sigui u(x) la funció esglaó de Heaviside o funció esglaó unitari (coneguda en anglès com Heaviside Step) que pren els valors

u(x)={1,si x>012,si x=00,si x<0

Aleshores, podem definir[1]

sgn(x):=2u(x)1

Amb claudàtors d'Iverson

Una definició senzilla de la funció signe a partir de claudàtors d'Iverson és sgn(x):=[x>0][x<0].

A partir de les funcions de part entera i de valor absolut

Fent servir la funció de part entera de x, x i la funció valor absolut de x, |x|, podem definir

 sgn(x)=x|x|+1x|x|+1.

Propietats

La funció signe no és contínua a Plantilla:Math.
sgn(x)=sgn(x)x.
x=sgn(x)|x|x.
d|x|dx=sgn(x)x0.
d sgn(x)dx=2δ(x).
on δ(x) és l'esmentada funcìó delta de Dirac.
  • La funció signe és el límit de la següent successió de funcions
fk(x)=tanh(kx)
on tanh(x) és la funció tangent hiperbòlica de x. Per tant, podem expressar
limktanh(kx)=sgn(x).
Òbviament la convergència en aquest últim cas no és uniforme, és només puntual.
  • La funció f(x,ϵ)=xx2+ϵ2 tendeix a la funció signe de x quan ϵ tendeix a zero. És a dir:
limϵ0f(x,ϵ)=xx2+ϵ2=sgn(x)x.
  • La funicó signe és també el producte de l'arrel quadrada de tot nombre real diferent de zero per l'arrel quadrada del seu invers,[1] és a dir:
sgn(x)=x1xx0.

Generalitzacions a

Generalització de la funció signe a . A la imatge es pot apreciar que sgn(z) coincideix amb el punt del cercle unitat del pla complex més proper a z.

La funció signe se sol generalitzar al conjunt dels nombres complexos com a:[1]

sgn(x)={z|z|,si z00,si z=0

D'aquesta manera, per tot z0, el signe d'un nombre complex z és el punt del cercle unitat del pla complex més proper a z. Per tant, tenim que

sgn(z)=eiarg(z)z{0},

on arg(z) és la funció argument complex.

La tria de sgn(0)=0 en la generalització pels nombres complexos es basa fonamentalment en dotar la funció de coherència amb la seva versió sobre els nombres reals. De no fer-ho, Rich i Jeffrey proposen interpretar sgn(0) com un punt no especificat del cercle unitat del pla complex.[3]

Una altra generalització de la funció signe a és la funció csgn(z) per z que es defineix com:[4]

csgn(z)={sgn(Re(z))si Re(z)0,sgn(Im(z))si Re(z)=0={1si Re(z)>0,1si Re(z)<0,sgn(Im(z))si Re(z)=0

on Re(z) és la part real de z i Im(z) és la part imaginària de z.

Amb aquesta definició tenim les següents propietats:

  • Coincidència amb la funció signe sobre els reals, és a dir:
csgn(x)=sgn(x)x
  • csgn(z)=zz2=z2zz{0}.

Distribució signe

En el context de les funcions generalitzades o distribucions, es pot definir la distribució signe ε(x) tal que ε(x)2=1x, per tant també en x=0 (a diferència del que passa amb la funció signe, que pren valor sgn(0)=0). La construcció d'aquesta funció signe generalitzada ε(x) permet la construcció d'una àlgebra de funcions generalitzades, però a costa de perdre la commutativitat. En particular, la funció sigma generalitzada ε(x) anticommuta amb la funció delta de Dirac:[5]

ε(x)δ(x)+δ(x)ε(x)=0.

Una altra contrapartida és que ε(x) no pot avaluar-se en x=0 mentre que la funció signe sí, amb sgn(0)=0.

Referències

Plantilla:Referències

Vegeu també