Funció zeta de Riemann

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

La funció zeta de Riemann ζ(s) és una funció de variable complexa s definida, per a qualsevol s amb part real > 1, per

ζ(s)=n=11ns

és a dir, és la sèrie de Dirichlet amb a = 1. Quan la part real de s és superior a 1, aquesta sèrie és convergent. Bernhard Riemann demostrà que la funció es pot estendre a una funció holomorfa definida per a tots els nombres complexos s amb s ≠ 1. Aquesta és la funció a la que es refereix la hipòtesi de Riemann i té una importància cabdal en teoria de nombres (especialment per la seva relació amb els nombres primers) i en diversos camps de la Física.

Alguns valors de ζ(s) per als primers nombres enters són:


ζ(1)=1+12+13+=; que és la sèrie harmònica.
ζ(2)=1+122+132+=π26; la sèrie objecte del problema de Basilea.
ζ(3)=1+123+133+=1.202...; anomenada constant d'Apéry
ζ(4)=1+124+134+=π490
ζ(5)=1+125+135+=1.036...
ζ(6)=1+126+136+=π6945
ζ(7)=1+127+137+=1.0083...
ζ(8)=1+128+138+=π89450
ζ(9)=1+129+139+=1.0020...
ζ(10)=1+1210+1310+=π1093555

Relació amb els nombres primers

La relació d'aquesta funció amb els nombres primers fou descoberta per Leonhard Euler, que trobà

ζ(s)=p11ps

és a dir, que la funció zeta és igual a un producte infinit estès a tots els nombres primers p. En realitat, aquest resultat és conseqüència de la fórmula d'una sèrie geomètrica i del teorema fonamental de l'aritmètica.

Però a més, els zeros (o arrels) de la funció zeta, els punts on ζ(s) = 0, tenen una gran importància, perquè determinades integrals de camí que utilitzen la funció ln(1/ζ(s)) es poden fer servir per aproximar la funció de recompte de nombres primers, π(x) Plantilla:Commonscat Plantilla:Autoritat