Germur

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

Un germur[1][2] és un compost químic format per la combinació de l'element germani i un o més elements menys electronegatius que ell.

La composició de la majoria de germurs és anàloga a la dels siliciurs corresponents i no segueix les regles de valència formals: KGe,KGe4,BaGe2,Mn5Ge3,UGe3,... Els germurs de metalls alcalins formen fases de Zintl típiques. Així els monogermurs NaGe,KGe, RbGe,CsGe,... contenen anions Ge i es disposen en forma de tetraedres com el fòsfor blanc; els nonagermurs K4Ge9,Rb4Ge9, Cs4Ge9, contenen anions Ge94. Excepte l'argent i l'or, tota la resta de metalls de transició formen germurs estables, amb composicions T3Ge,T5Ge3, TGe,TGe2, on T representa un metall de transició.[3]

Els germurs de metalls alcalins i metalls alcalinoterris es descomponen fàcilment per l'aigua i els àcids per donar hidrurs de germani; per contra la majoria de germurs dels metalls de transició es resisteixen a l'acció dels àcids i àlcalis. El principal mètode d'obtenció dels germurs és la fusió o sinterització dels components. Els germurs de metalls alcalins i alcalinoterris són semiconductors; els dels metalls de transició tenen propietats metàl·liques. Els germurs de niobi i vanadi i d'aliatges a base de vanadi, es converteixen en superconductors per sota de temperatures baixes: Nb3Ge a 6,3 K; Nb3Sn1xGex a 17,6-18 K; V3Ge a 6,01 K.[4] Els germurs ternaris presenten superconductivitat, com ara el ZrIrGe per sota de 2,75 K.[3]

La marathonita és el primer mineral germur descobert i aprovat per l'Associació Mineralògica Internacional.[5]

Aplicacions

Els germurs de metalls de transició tenen alta estabilitat tèrmica i s'empren per a barreres Schottky i per contactes a dispositius electrònics. Els més emprats són els de titani, platí i niquel. Alguns germurs de liti (LiGe,Li12Ge7…) tenen aplicacions en bateries de liti. El Mg2Ge, s'ha estudiat per emprar-lo com a elèctrode en bateries recarregables de liti.[3]

Referències

Plantilla:Referències

  1. El nom sistemàtic germanur designa un anió derivat del germà, GeH₃-.
  2. Plantilla:Ref-llibre
  3. 3,0 3,1 3,2 Plantilla:Ref-llibre
  4. Plantilla:Ref-web
  5. Plantilla:Ref-web