Hipotrocoide

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

Una hipotrocoide , a geometria, és la corba plana que descriu un punt vinculat a una circumferència generatriu que roda dins d'una circumferència directriu, tangencialment, sense lliscament.

La paraula es compon de les arrels gregues hipó (ὑπό , «sota») i trokhos (τρόχος, «roda»).

Aquestes corbes van ser estudiades per Albrecht Dürer en 1525, Ole Christensen Rømer el 1674 i Johann Bernoulli el 1725.

Equacions

Sent q=ab (on q>1) i d=kb, amb circumferència directriu de radi a , i circumferència generatriu de radi b , i la distància al centre de la generatriu d , l'equació de la hipotrocoide és:

Z=(ab)iit+d'i(q1)t

on:

QZ=a[(q1)iit+kei(q1)t]
Q(x+Ii)=a(q1)cos(t)+ia(q1)sin(t)+akcos[(q1)t]iaksin[(q1)t]

Per identificació de les parts reals i imaginàries s'obté:

Qx=a(q1)cos(t)+cacos[(q1)t)];
Qy=a(q1)sin(t)casin[(q1)t)];

on:

Q=ab i k=db.

Sabent que a=R, b=r i t=θ, obtenim les equacions següents:[1]

x=(Rr)cosθ+dcos(Rrrθ)
y=(Rr)sinθdsin(Rrrθ)

on Plantilla:Mvar és l'angle format per l'horitzontal i el centre del cercle rodant (no són equacions polars perquè Plantilla:Mvar no és l'angle polar). Quan es mesura en radians, Plantilla:Mvar pren valors de 0 a 2π×MCM(r,R)R (on Plantilla:Math és el mínim comú múltiple).

Curiositats

Les el·lipses són casos particulars de hipotrocoide, on R=2r i dr.[2] L'excentricitat de l'el·lipse és

e=2d/r1+(d/r)

esdevenint 1 quan d=r (vegeu parell de Tussí).

Les hipocicloides són casos particulars, on d=r (el punt fix de la generatriu).

La joguina clàssica espirògraf traça les corbes hipotrocoides i epitrocoides.

Els hipotrocoides descriuen el suport dels valors propis d'algunes matrius aleatòries amb correlacions cícliques.[3]

Referències

Plantilla:Referències

Vegeu també

Plantilla:Commonscat

Enllaços externs

Plantilla:Autoritat