Identitat de Mingarelli
En el camp de les equacions diferencials ordinàries, la identitat de Mingarelli[1] és un teorema que proporciona criteris per a l'oscil·lació i la no-oscil·lació de solucions d'algunes equacions diferencials lineals en el domini real. Estén la identitat de Picone de dues a tres o més equacions diferencials de segon ordre.
La identitat
Considerem les solucions del següent sistema (desacoblat) d'equacions diferencials lineals de segon ordre durant l'interval :
- on .
Fem que denoti l'operador de diferència cap endavant, és a dir,
L'operador de diferència de segon ordre es troba iterant l'operador de primer ordre com a
- ,
amb una definició similar per a les iteracions més altes. Deixant de banda la variable independent per conveniència, i suposant que en , hi ha la identitat:Plantilla:Sfn
on
- és la derivada logarítmica,
- , és el determinant Wronskià,
- són coeficients binomials.
Quan , aquesta igualtat es redueix a la identitat de Picone.
Aplicacions
La identitat anterior condueix ràpidament al següent teorema de comparació per a tres equacions diferencials lineals,Plantilla:Sfn que amplia el clàssic teorema de comparació de Sturm-Picone.
Fem que , , siguin funcions contínues de valor real en l'interval i fem que:
siguin tres equacions diferencials lineals homogènies de segon ordre en forma autoadjunta, on
- per a cada , i per a tot en , i
- són nombres reals arbitraris.
Suposem que per a tot en tenim,
- ,
- ,
- .
Llavors, si en i , llavors qualsevol solució té almenys un zero en .
Referències
Bibliografia
- ↑ La locució va ser encunyada per Philip Hartman, segons Plantilla:Harvtxt