Interpolació polinòmica de Newton

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'interpolació polinòmica de Newton és un mètode interpolació polinòmica. Encara que només existeix un únic polinomi que interpola una sèrie de punts, hi ha diferents formes de calcular-lo. Aquest mètode és útil per a situacions que requereixen un nombre baix de punts per a interpolar, ja que a mesura que creix el nombre de punts, també ho fa el grau del polinomi.

Hi ha certs avantatges en l'ús d'aquest polinomi respecte al polinomi interpolador de Lagrange. Per exemple, si fos necessari afegir algun nou punt o nus a la funció, només caldria calcular aquest últim punt, donada la relació de recurrència existent i demostrada anteriorment.

Definició de pendent

El primer pas per a trobar la fórmula de la interpolació és definir el pendent d'ordre n de manera recursiva:

  • f0(xi): terme i-èsim de la seqüència
  • f1(x0,x1)=f0(x1)f0(x0)x1x0
  • f2(x0,x1,x2)=f1(x1,x2)f1(x0,x1)x2x0

En general:

fi(x0,x1,,xi1,xi)=fi1(x1,,xi1,xi)fi1(x0,x1,,xi1)xix0,

on xixj representa la distància entre dos elements (per exemple, es pot tenir l'element en x=3 i x=5 però desconéixer el valor de la seqüència en x=4).

Es pot apreciar com en la definició general s'utilitza el pendent del pas anterior, fi1(x1,,xi1,xi), a la qual se li resta el pendent previ del mateix ordre, és a dir, el subíndex dels termes es decrementa en 1, com si es desplaçara, per a obtenir fi1(x0,x1,,xi1).

Cal notar també que encara que el terme inicial sempre siga x0, aquest pot ser en realitat qualsevol altre, per exemple, es pot definir f1(xi1,xi) de manera anàloga al cas mostrat anteriorment.

Definició del polinomi

Una vegada coneixem el pendent, ja és possible definir el polinomi de grau n de manera també recursiva:

  • p0(x)=f0(x0)=y0. Es defineix així ja que aquest valor és l'únic que s'ajusta a la seqüència original per al primer terme.
  • p1(x)=p0(x)+f1(x0,x1)*(xx0).[1]
  • p2(x)=p1(x)+f2(x0,x1,x2)*(xx0)*(xx1).

En general:

pi(x)=pi1(x)+fi(x0,x1,,xi1,xi)j=0i1(xxj)

Exemples

Posem com a exemple la seqüència f0 tal que f0(1)=6,f0(2)=9,f0(3)=2 i f0(4)=5, és a dir, són els termes 6,9,2,5 per a x0=1 fins a x3=4.

S'obté les pendents d'ordre 1 de la següent manera:

  • f1(x0,x1)=f0(x1)f0(x0)x1x0=9621=3
  • f1(x1,x2)=f0(x2)f0(x1)x2x1=2932=7
  • f1(x2,x3)=f0(x3)f0(x2)x3x2=5243=3

Una vegada tenim les pendents d'ordre 1, és possible obtenir les de següent ordre:

  • f2(x0,x1,x2)=f1(x1,x2)f1(x0,x1)x2x0=7331=5
  • f2(x1,x2,x3)=f1(x2,x3)f1(x1,x2)x3x1=3(7)42=5

Finalment, definim el pendent d'ordre 3:

  • f3(x0,x1,x2,x3)=f2(x1,x2,x3)f2(x0,x1,x2)x3x0=5(5)41=103

Una vegada tenim el pendent, podem definir els successius polinomis:

  • p0(x)=6.
  • p1(x)=6+3(x1)
  • p2(x)=6+3(x1)5(x1)(x2).
  • p3(x)=6+3(x1)5(x1)(x2)+103(x1)(x2)(x3)

Podem provar, per exemple, la interpolació lineal pel valor 1.5, que resulta ser p1(1.5)=6+3(1.51)=7.5. Efectivament, al ser una recta, podem veure que aquest valor és igual a 3+3+62=7.5, el punt mitjà entre tots dos (més el punt inicial, 3).

Referències

Plantilla:Referències

  1. Atès que multipliquem per (xx0), el segon terme s'anul·la si x=x0, reduint-se a p0(x0)=f(x0) i preservant així la informació original de f(x0) per a x0. En l'altre extrem, x1, en ser f1(x0,x1) el pendent (quocient entre les diferències entre dos termes i les seues abscisses) multiplicaríem per (x1x0), i obtindríem després de les substitucions f(x0)+f(x1)f(x0)=f(x1) que és el valor del segon terme de la seqüència donada i el que acompanya a x1.