Llei de Curie-Weiss
La llei de Curie-Weiss descriu la susceptibilitat magnètica Plantilla:Math d'un material ferromagnètic a la regió paramagnètica per sobre del punt de Curie:
on Plantilla:Math és la constant de Curie i el seu valor depèn del material, Plantilla:Math és la temperatura absoluta mesurada en kèlvins, i Plantilla:Math és la temperatura de Curie també mesurada en kèlvins. La llei prediu una singularitat en la susceptibilitat a Plantilla:Math. Per sota d'aquesta temperatura, el material ferromagnètic presenta magnetització espontània.
En molts de materials la llei de Curie-Weiss no és capaç de descriure la susceptibilitat a punts propers al punt de Curie, ja que està basada en una teoria del camp mitjà. En aquests punts tenim comportament crític de la forma:
amb l'exponent crític Plantilla:Math. A temperatures Plantilla:Math, l'expressió de la llei de Curie-Weiss encara és vàlida, però amb Plantilla:Math substituït per una temperatura Plantilla:Math que és una mica més gran que la temperatura de Curie pròpiament dita. Alguns autors anomenen Plantilla:Math la constant de Weiss per distingir-la de la temperatura del punt de Curie.
Derivació de la llei de Curie-Weiss
La llei de Curie-Weiss és una versió adaptada de la llei de Curie. La llei de Curie per a un material paramagnètic és[1]
En aquesta expressió Plantilla:Math és la susceptibilitat magnètica que descriu la influència d'un camp magnètic aplicat sobre un material; M és el moment magnètic per unitat de volum, H és el camp magnètic macroscòpic, B és el camp magnètic i C és la constant de Curie que depèn del material i vé donada per:
Noteu que µ0 és la constant magnètica i que en unitats de CGS té com a valor u.[3]
Per a la llei de Curie-Weiss el camp magnètic total és B+λM on λ és la constant del camp molecular de Weiss i aleshores
- →
que es pot reordenar per obtenir
que és la llei de Curie-Weiss,
on la temperatura de Curie TC és