Llei de Morrie

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

La llei de Morrie és una identitat trigonomètrica singular. El seu nom s'atribueix al físic Richard Feynman, que solia referir-se a aquesta identitat amb aquest nom. Feynman va triar aquest nom perquè la va aprendre durant la seva infantesa a través d'un noi anomenat Morrie Jacob i la va recordar tota la seva vida.[1]

Identitat i generalització

cos(20)cos(40)cos(80)=18.

És un cas especial de la identitat, més general,

2nk=0n1cos(2kα)=sin(2nα)sin(α)

amb n = 3 i α = 20° i el fet que

sin(160)sin(20)=sin(18020)sin(20)=1,

ja que

sin(180x)=sin(x).

Identitats similars

També existeix una identitat similar amb la funció sinus:

sin(20)sin(40)sin(80)=38.

A més, si es divideix la segona identitat per la primera, s'obté:

tan(20)tan(40)tan(80)=3=tan(60).

Demostració

Demostració geomètrica de la llei de Morrie

Enneàgon regular ABCDEFGHI amb el centre de la seva circumferència circumscrita O. Calculant els angles:



40=360970=180402α=1809070=20β=18090(70α)=40γ=140βα=80

Consideri's l'enneàgon regular ABCDEFGHI amb costat de longitud 1 i sigui M el punt mig del costat AB, L el punt mig de BF i J el punt mig del costat BD. Els angles interiors de l'enneàgon són tots de 140 i a més γ=FBM=80, β=DBF=40 i α=CBD=20 (vegeu la figura). Aplicant la definició del cosinus en els triangles rectangles BFM, BDL i BCJ s'obté una demostració de la llei de Morrie:[2]

1=|AB|=2|MB|=2|BF|cos(γ)=22|BL|cos(γ)=22|BD|cos(γ)cos(β)=23|BJ|cos(γ)cos(β)=23|BC|cos(γ)cos(β)cos(α)=231cos(γ)cos(β)cos(α)=8cos(80)cos(40)cos(20)

Demostració algebraica de la identitat generalitzada

Recordeu la fórmula de l'angle doble per a la funció sinus

sin(2α)=2sin(α)cos(α).

Si s'aïlla cos(α)

cos(α)=sin(2α)2sin(α).

Segueix:

cos(2α)=sin(4α)2sin(2α)cos(4α)=sin(8α)2sin(4α)cos(2n1α)=sin(2nα)2sin(2n1α).

Si es multipliquen totes aquestes expressions juntes s'obté:

cos(α)cos(2α)cos(4α)cos(2n1α)=sin(2α)2sin(α)sin(4α)2sin(2α)sin(8α)2sin(4α)sin(2nα)2sin(2n1α).

Els numeradors i denominadors del mig s'anul·len deixant només el primer denominador, una potència de 2 i el numerador final. Noti's que hi ha n termes en tots dos costats de l'expressió. És a dir,

k=0n1cos(2kα)=sin(2nα)2nsin(α),

que és equivalent a la generalització de la llei de Morrie.

Referències

Plantilla:Referències

Bibliografia complementària

  • Glen Van Brummelen: Trigonometry: A Very Short Introduction. Oxford University Press, 2020, Plantilla:ISBN, pp. 79-83
  • Ernest C. Anderson: Morrie's Law and Experimental Mathematics. In: Journal of recreational mathematics, 1998

Enllaços externs

  1. W. A. Beyer, J. D. Louck, and D. Zeilberger, A Generalization of a Curiosity that Feynman Remembered All His Life, Math. Mag. 69, 43–44, 1996. (JSTOR)
  2. Samuel G. Moreno, Esther M. García-Caballero: "'A Geometric Proof of Morrie's Law". In: American Mathematical Monthly, vol. 122, no. 2 (February 2015), p. 168 (JSTOR)