Lleis de De Morgan

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca
Representació gràfica de les lleis de De Morgan

Les lleis de De Morgan són una part de la lògica proposicional i analítica, i va ser creada per Augustus De Morgan (Madurai, 1806 - Londres, 1871).[1]

Història

Les lleis porten el nom d’Augustus De Morgan (1806–1871),[2] que va introduir una versió formal de les lleis a la lògica proposicional clàssica. La formulació de De Morgan va estar influenciada per l’algebraització de la lògica empresa per George Boole, que posteriorment va consolidar la pretensió de De Morgan a la troballa. Tot i això, Aristòtil va fer una observació similar, que era coneguda pels lògics grecs i medievals. Per exemple, al Plantilla:Segle, Guillem d'Ockham va escriure les paraules que resultarien llegint les lleis.[3] Jean Buridan, a la seva Summulae de Dialectica, també descriu les regles de conversió que segueixen les línies de les lleis de De Morgan.[4] Tot i així, a De Morgan se li dona el mèrit d’enunciar les lleis en els termes de la lògica formal moderna i d’incorporar-les al llenguatge de la lògica. Les lleis de De Morgan es poden demostrar fàcilment i fins i tot poden semblar trivials.[5] Tanmateix, aquestes lleis són útils per fer inferències vàlides en proves i arguments deductius.

Les lleis de De Morgan

Les lleis de De Morgan declaren que la suma de n variables globalment negades (o invertides) és igual al producte de les n variables negades individualment, i que inversament, el producte de n variables globalment negades és igual a la suma de les n variables negades individualment.[6]

¬(AB)(¬A)(¬B)

¬(AB)(¬A)(¬B)

Prova

Cal utilitzar les taules de valors de veritat,[7]

¬(AB)(¬A)(¬B)
A B AB ¬(AB) ¬A ¬B (¬A)(¬B)
V V V F F F F
V F V F F V F
F V V F V F F
F F F V V V V

Demostració formal

AB=AB si i només si ABAB i ABAB.

per a qualsevol x:[7]

inclusió:

xAB

xAB

xA o xB

xA o xB

xAB

Per tant, ABAB

inclusió:

xAB

xA o xB

xA o xB

xAB

xAB

Per tant, ABAB


ABAB i ABAB per tant AB=AB Q.E.D.


per AB=AB es pot utilitzar un mètode similar.

Amb proposicions

La prova utilitza l'associativitat i la distributivitat de les lleis i .[8]

  • Veritat
  • Si veritat per n

¬(a1a2...AnAn+1)

¬((a1a2...An)An+1)

(¬(a1a2...An))(¬An+1)

(¬a1)(¬a2)...(¬An)(¬An+1)

Referències

Plantilla:Referències

Vegeu també

Plantilla:Autoritat

  1. Plantilla:Citar ref
  2. DeMorgan’s Theorems Plantilla:Webarchive at mtsu.edu
  3. William of Ockham, Summa Logicae, part II, sections 32 and 33.
  4. Jean Buridan, Summula de Dialectica. Trans. Gyula Klima. New Haven: Yale University Press, 2001. See especially Treatise 1, Chapter 7, Section 5. Plantilla:ISBN
  5. Augustus De Morgan (1806–1871) Plantilla:Webarchive by Robert H. Orr
  6. 2000 Solved Problems in Digital Electronics by S. P. Bali
  7. 7,0 7,1 Plantilla:Ref-web
  8. Boolean Algebra by R. L. Goodstein. Plantilla:ISBN