Mètode de Descartes

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

El mètode de Descartes és un mètode introduït en 1637 pel matemàtic francès René Descartes en la seva obra La Géométrie, per a la resolució de l'equació de quart grau que, a diferència amb el mètode de Ferrari, tracta de factoritzar l'equació quàrtica reduïda en dos polinomis quadràtics per tal d'arribar a les solucions de l'equació original.[1][2]

Estratègia general

Sigui l'equació de quart grau

ax4+bx3+cx2+dx+e=0,

s'ha de reduir a la seva forma reduïda, fent una transformació de Tschirnhaus, per tant això resulta en el següent:

w4+rw2+sw+t=0,

on

r=ca3b28a2=8ac3b28a2
s=dabc2a2+b38a3=b34abc+8a2d8a3
t=eabd4a2+b2c16a33b4256a4=256a3e64a2bd+16ab2c3b4256a4

Aquesta equació de quart grau es factoritza en dos polinomis quadràtics:

(w2+αw+β)(w2αw+γ)=0

A l'efectuar el producte i relacionar-lo amb l'equació quàrtica reduïda, obtenim el següent sistema d'equacions:

{β+γα2=rα(γβ)=sβγ=t

En aquest sistema, després de diverses operacions, obtenim una equació que aparentment és de sisè grau:

α6+2rα4+(r24t)α2s2=0,

que en termes d' α2 és una equació cúbica, per tant substituïm α2 per y.

α2=yy3+2ry2+(r24t)ys2=0,

que pot ser resolta pel mètode de Cardano (en cas que l'equació tingui dues o tres arrels reals, es pren la primera arrel com a primera prioritat), on y ha de ser una arrel real positiva de l'equació cúbica resolvent.

Després de fer càlculs posteriors, obtenim les quatre solucions de l'equació original:

x1=y+y2r2sy2b4a
x2=yy2r2sy2b4a
x3=y+y2r+2sy2b4a
x4=yy2r+2sy2b4a

Demostració del mètode de Descartes

Donada l'equació quàrtica

ax4+bx3+cx2+dx+e=0

Dividim l'equació inicial per la component quàrtica, obtenint:

x4+bax3+cax2+dax+ea=0

Procedim a substituir x=wb4a per eliminar el terme cúbic:

(wb4a)4+ba(wb4a)3+ca(wb4a)2+da(wb4a)+ea=0,

on

(wb4a)4=w4bw3a+3b2w28a2b3w16a3+b4256a4
ba(wb4a)3=bw3a3b2w24a2+3bw316a3b464a4
ca(wb4a)2=cw2abcw2a2+b2c16a3
da(wb4a)=dwabd4a2

En efecte, al desenvolupar la suma algebraica dels resultats dels productes presents, el terme baw3 està compensat igualment per baw3, per la qual cosa es cancel·larà el terme w3. Per tant, el resultat d'aquesta suma algebraica és:

w4+cz2a3b2w28a2+2b3w16a3bcw2a2+dwa+eabd4a2+b2c16a33b4256a4=0

Indiquem factor comú en els termes amb w:

w4+(ca3b28a2)w2+(dabc2a2+b38a3)w+(eabd4a2+b2c16a33b4256a4)=0

Llavors, d'acord a les definicions recentment introduïdes, escriurem l'expressió simplement com

w4+rw2+sw+t=0

on aquesta expressió és l'equació quàrtica reduïda, les components es donen per:

r=ca3b28a2=8ac3b28a2
s=dabc2a2+b38a3=b34abc+8a2d8a3
t=eabd4a2+b2c16a33b4256a4=256a3e64a2bd+16ab2c3b4256a4

En aquest moment, la idea important és factoritzar l'anterior en (w2+αw+β)(w2αw+γ)=0, acció que és possible ja que no està present el terme cúbic en el polinomi, i que al desenvolupar la multiplicació distributivament ve donada de forma explícita per les següents raons:

w4+(β+γα2)w2+[α(γβ)]w+βγ=0.

A l'identificar l'anterior amb els termes r, s i t, obtenim les següents relacions:

β+γα2=r,
α(γβ)=s,
βγ=t.

Si volem trobar el valor de α primerament, considerem les relacions exposades com un sistema d'equacions de tres incògnites:

{β+γα2=rα(γβ)=sβγ=t

Passem α2 al membre dret de la primera equació, obtenint:

β+γ=r+α2

Passem α al membre dret de la segona equació, obtenint:

γβ=sα

Amb els resultats obtinguts, formem un nou sistema d'equacions.

{β+γ=r+α2γβ=sα

Sumem i restem les dues equacions del nou sistema, i unim els resultats en un altre nou sistema:

{2β=r+α2sα2γ=r+α2+sα

Multipliquem les equacions de sistema recent, obtenint:

4βγ=α4+2rα2+r2s2α2

Ens adonem que existeix βγ, per tant el reemplacem per t:

4t=α4+2rα2+r2s2α2

Passem 4t a l'altre membre de la igualtat amb signe oposat, això dona:

α4+2rα2+r2s2α24t=0

Com que hi ha un terme fraccionari, procurem multiplicar l'equació per α2:

α6+2rα4+r2α2s24tα2=0

Finalment, indiquem factor comú en r2α2 i 4tα2:

α6+2rα4+(r24t)α2s2=0

Fem la substitució α2=y (obtenint una equació cúbica resolvent):

y3+2ry2+(r24t)ys2=0

Llavors, sigui y una arrel positiva de l'equació cúbica resolvent. Solucionem per α:

α2=yα=y,y>0

Per tant, hem trobat la solució per α. Per tant, reemplaçant α en el sistema anterior al recent, obtenim les solucions β i γ:

2β=r+ysyβ=r+ysy2
2γ=r+y+syγ=r+y+sy2

Reemplacem els valors d' α, β i γ les dues equacions quadràtiques:

(w2+αw+β)(w2αw+γ)=0
(w2+yw+r+ysy2)(w2yw+r+y+sy2)=0

Apliquem la llei del producte nul en tots dos factors, això els separa en dues equacions quadràtiques diferents:

w2+yw+r+ysy2=0
w2yw+r+y+sy2=0

Calculem el discriminant de cada equació quadràtica:

Δa=b24ac=(y)24(1)(r+ysy2)=y2r+2sy
Δb=b24ac=(y)24(1)(r+y+sy2)=y2r2sy

Resolem les dues equacions per separat:

w1,2=b±Δa2a=y±y2r+2sy2
w3,4=b±Δb2a=y±y2r2sy2

Llavors les solucions de l'equació cuártica reduïda són:

w1=y+y2r2sy2
w2=yy2r2sy2
w3=y+y2r+2sy2
w4=yy2r+2sy2

I al mateix temps les solucions de l'equació original són:

x1=y+y2r2sy2b4a
x2=yy2r2sy2b4a
x3=y+y2r+2sy2b4a
x4=yy2r+2sy2b4a

Referències

Plantilla:Referències

Plantilla:Autoritat