Massa reduïda

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

En física, la massa reduïda és la massa inercial "efectiva" que apareix en el problema dels dos cossos de la mecànica newtoniana. És una quantitat que permet que el problema dels dos cossos que cal resoldre com si es tractés d'un problema d'un cos. Tingueu en compte, però, que la massa de la determinació de la força gravitacional no és reduïda. En el càlcul d'una massa pot ser substituït per la massa reduïda, si això es compensa mitjançant la substitució de l'altra massa per la suma de les dues masses. La massa reduïda s'indica per freqüència μ (Grec minúscules mu), encara que l'estàndard paràmetre gravitacional també s'indica per mitjà per μ (i així són també una sèrie d'altres magnituds físiques). Té les dimensions de la massa, i el Sistema Internacional d'Unitats en kg.

Equació

Donats dos cossos, un amb la massa m1 i l'altre amb la massa m₂, el problema d'un cos equivalent, amb la posició d'un cos respecte a l'altre com el desconegut, és la d'un únic cos de massa[1][2]

mred=μ=11m1+1m2=m1m2m1+m2,

on la força sobre aquesta massa està donada per la força entre els dos cossos.

Propietats

La massa reduïda és sempre menor o igual a la massa de cada cos:

mredm1,mredm2

i té la propietat additiva de reciprocitat:

1mred=1m1+1m2

que per redisposició és equivalent a la meitat de la mitjana harmònica.

Si una massa (diguem-ne m1) és molt inferior a l'altra, la massa reduïda es redueix a la massa més petitaː mredm1.

Si ambdues masses són iguals (m1=m2), la seva massa reduïda és la meitat de totes duesː mredm1,2.

Derivació

L'equació es pot derivar de la següent manera.

Mecànica newtoniana

Plantilla:Article principal

Emprant la segona llei de Newton, la força exercida pel cos 2 al cos 1 és: 𝐅12=m1𝐚1.

La força exercida pel cos 1 en el cos 2 és

𝐅21=m2𝐚2.

D'acord amb la tercera llei de Newton, la força que exerceix el cos 2 al cos 1 és igual i oposada a la força que exerceix el cos 1 en el cos 2:

𝐅12=𝐅21.

Per tant,

m1𝐚1=m2𝐚2.

i

𝐚2=m1m2𝐚1.

L'acceleració relativa arel entre els dos cossos està donada per

𝐚rel=𝐚1𝐚2=(1+m1m2)𝐚1=m2+m1m1m2m1𝐚1=𝐅12mred.

Així arribem a la conclusió que el cos 1 es mou respecte a la posició del cos 2 com un cos de massa igual a la massa reduïda.

Mecànica lagrangiana

Plantilla:Article principal

D'altra banda, una descripció de Lagrange del problema de dos cossos dona un Lagrangià de

L=12m1𝐫˙12+12m2𝐫˙22V(|𝐫1𝐫2|)

on r és el vector de posició de la massa mi (de partícules i). El potencial d'energia V és una funció, ja que només depèn de la distància absoluta entre les partícules. Si definim

𝐫=𝐫1𝐫2

i deixar que el centre de massa coincideix amb el nostre origen en aquest marc de referència, és a dir,

m1𝐫1+m2𝐫2=0,

Aleshores

𝐫1=m2𝐫m1+m2,𝐫2=m1𝐫m1+m2.

Aleshores substituint a l'anterior dona un nou Lagrangià

L=12mred𝐫˙2V(r),

on

mred=m1m2m1+m2

és la massa reduïda. Per tant, hem reduït el problema de dos cossos a la d'un sol cos.

Aplicacions

La massa reduïda es produeix en una multitud de problemes de dos cossos, en què la mecànica clàssica és aplicable.

Col·lisions de partícules

En una col·lisió amb un coeficient de restitució e, el canvi en l'energia cinètica es pot escriure com a

ΔK=12μvrel2(e21),

on vrel és la velocitat relativa dels cossos abans de la col·lisió.

Per a aplicacions típiques en la física nuclear, on la massa d'una partícula és molt més gran que l'altre, la massa reduïda es pot aproximar com la massa més petita del sistema. El límit de la fórmula massa reduïda com una massa tendeix a l'infinit és la massa més petita, de manera que aquesta aproximació s'utilitza per alleujar els càlculs, especialment quan, partícules més grans de massa exacta no es coneix.

Moviments de masses en camps gravitatoris

En el cas de l'energia potencial gravitatòria

V(|𝐫1𝐫2|)=Gm1m2|𝐫1𝐫2|,

ens trobem que la posició del primer cos que fa a la segona es regeix per la mateixa equació diferencial com la posició d'un cos amb la massa reduïda en òrbita al voltant d'un cos amb una massa igual a la suma de les dues masses, perquè

m1m2=(m1+m2)mred

La mecànica quàntica no relativista

Penseu l'electró (massa me) i el protó (massa mp) en l'àtom d'hidrogen.[3] Es mouen en òrbita al voltant d'un centre comú de massa, un problema de dos cossos. Per analitzar el moviment de l'electró, un problema d'un sol cos, la massa reduïda substitueix la massa de l'electró

memempme+mp

i la massa del protó es converteix en la suma de les dues masses

mpme+mp

Aquesta idea s'utilitza per configurar l'equació de Schrödinger per a l'àtom d'hidrogen.

Referències

Plantilla:Referències

Vegeu també

Enllaços externs

  1. Encyclopaedia of Physics (2nd Edition), R.G. Lerner, G.L. Trigg, VHC publishers, 1991, (Verlagsgesellschaft) 3-527-26954-1, (VHC Inc.) 0-89573-752-3
  2. Dynamics and Relativity, J.R. Forshaw, A.G. Smith, Wiley, 2009, Plantilla:ISBN
  3. Molecular Quantum Mechanics Parts I and II: An Introduction to QUANTUM CHEMISRTY (Volume 1), P.W. Atkins, Oxford University Press, 1977, Plantilla:ISBN