Matriu D de Wigner

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

La matriu D de Wigner és una matriu unitària en una representació irreductible dels grups SU(2) i SO(3). Va ser introduït el 1927 per Eugene Wigner, i juga un paper fonamental en la teoria mecànica quàntica del moment angular. El complex conjugat de la matriu D és una funció pròpia de l'Hamiltonià de rotors rígids esfèrics i simètrics. La lletra Plantilla:Mvar significa Darstellung, que significa "representació" en alemany.[1]

Definició de la matriu D de Wigner

Siguin Plantilla:Math generadors de l'àlgebra de Lie de SU(2) i SO(3). En mecànica quàntica, aquests tres operadors són els components d'un operador vectorial conegut com a moment angular. Alguns exemples són el moment angular d'un electró en un àtom, l'espin electrònic i el moment angular d'un rotor rígid.[2]

En tots els casos, els tres operadors compleixen les següents relacions de commutació :

[Jx,Jy]=iJz,[Jz,Jx]=iJy,[Jy,Jz]=iJx,

on i és el nombre purament imaginari i la constant de Planck Plantilla:Mvar s'ha establert igual a un. L'operador Casimir

J2=Jx2+Jy2+Jz2

es desplaça amb tots els generadors de l'àlgebra de Lie. Per tant, es pot diagonalitzar juntament amb Plantilla:Mvar.

Això defineix la base esfèrica utilitzada aquí. És a dir, hi ha un conjunt complet de kets (és a dir, una base ortonormal de vectors propis conjunts etiquetats per nombres quàntics que defineixen els valors propis) amb

J2|jm=j(j+1)|jm,Jz|jm=m|jm,

on j = 0, 1/2, 1, 3/2, 2,... per SU(2) i j = 0, 1, 2,... per SO(3). En ambdós casos, Plantilla:Math Plantilla:Math.

Un operador de rotació tridimensional es pot escriure com

(α,β,γ)=eiαJzeiβJyeiγJz,

on α, β, γ són angles d'Euler (caracteritzats per les paraules clau: convenció zyz, marc de la dreta, regla del cargol de la dreta, interpretació activa).

La matriu D de Wigner és una matriu quadrada unitària de dimensió 2 j + 1 en aquesta base esfèrica amb elements

Dmmj(α,β,γ)jm|(α,β,γ)|jm=eimαdmmj(β)eimγ,

on

dmmj(β)=jm|eiβJy|jm=Dmmj(0,β,0)

és un element de la matriu d de Wigner (petita) ortogonal.

És a dir, en aquesta base,

Dmmj(α,0,0)=eimαδmm

és diagonal, com el factor de la matriu γ, però a diferència del factor β anterior.[3]

Referències

Plantilla:Referències