Medi òptic

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

Un medi òptic és el material a través del qual es propaguen les ones electromagnètiques. És un tipus de medi de transmissió. La permitivitat i la permeabilitat del medi defineixen com s'hi propaguen les ones electromagnètiques. El medi té una impedància intrínseca que ve donada per:

η=ExHy

On Ex i Hy són el camp elèctric i el camp magnètic, respectivament.

En una regió sense conductivitat elèctrica, l'expressió es simplifica a:

η=με .

Per exemple, en l'espai lliure la impedància intrínseca s'anomena impedància característica del buit, denotada per Z0, i:

Z0=μ0ε0 .

Les ones es propaguen a través del medi amb una velocitat cw=νλ, on ν és la freqüència i λ és la longitud d'ona de les ones electromagnètiques. Aquesta equació també es pot escriure de la següent forma:

cw=ωk ,

On ω és la freqüència angular de l'ona i k és el nombre d'ona de l'ona. En enginyeria elèctrica, el símbol β, anomenat la constant de fase, se sol utilitzar en comptes de k.

La velocitat de propagació de les ones electromagnètiques en l'espai lliure, un estat de referència estàndard idealitzat (com el zero absolut per la temperatura) es denota per convenció per c0: [1]

c0=1ε0μ0 ,

On ε0 és la constant elèctrica i μ0  és la constant magnètica.

Bibliografia

  • Raymond Serway & Jewett J (2003). Physics for scientists and engineers (6th ed.). Belmont CA: Thomson-Brooks/Cole. Plantilla:ISBN.
  • John D Joannopouluos; Johnson SG; Winn JN; Meade RD (2008). Photonic crystals : molding the flow of light (2nd ed.). Princeton NJ: Princeton University Press. Plantilla:ISBN.

Referències

Plantilla:Referències

Vegeu també

  1. Segpns ISO 31-5, NIST i BIPM.