Monòxid de sofre

Plantilla:Infotaula compost químic El monòxid de sofre és un compost de sofre i oxigen, un òxid de fórmula $\mathrm{S}\mathrm{O}$. És un compost molt inestable, molt diferent dels estables diòxid de sofre, $\mathrm{S}\mathrm{O}{\phantom{A}}_2$, i triòxid de sofre, $\mathrm{S}\mathrm{O}{\phantom{A}}_3$, els òxids més abundants del sofre. La seva entalpia de formació és positiva, mentre que les dels altres dos òxids són negatives:

$$\frac{1}{8}\mathrm{S}{\phantom{A}}_8+\frac{1}{2}\mathrm{O}{\phantom{A}}_2⟶\mathrm{S}\mathrm{O}\mathrm{\Delta }{H}_f=+7\mathrm{k}\mathrm{J}/\mathrm{m}\mathrm{o}\mathrm{l}$$$$\frac{1}{8}\mathrm{S}{\phantom{A}}_8+\mathrm{O}{\phantom{A}}_2⟶\mathrm{S}\mathrm{O}{\phantom{A}}_2\mathrm{\Delta }{H}_f=-297\mathrm{k}\mathrm{J}/\mathrm{m}\mathrm{o}\mathrm{l}$$$$\frac{1}{8}\mathrm{S}{\phantom{A}}_8+\frac{3}{2}\mathrm{O}{\phantom{A}}_2⟶\mathrm{S}\mathrm{O}{\phantom{A}}_3\mathrm{\Delta }{H}_f=-396\mathrm{k}\mathrm{J}/\mathrm{m}\mathrm{o}\mathrm{l}$$De les dues primeres equacions es dedueix que la reacció de descomposició del monòxid de sofre és altament exotèrmica:

$$2\mathrm{S}\mathrm{O}⟶\frac{1}{8}\mathrm{S}{\phantom{A}}_8+\mathrm{S}\mathrm{O}{\phantom{A}}_2\mathrm{\Delta }{H}_d=-311\mathrm{k}\mathrm{J}/\mathrm{m}\mathrm{o}\mathrm{l}$$

La molècula d'$\mathrm{S}\mathrm{O}$ té un enllaç $\mathrm{S}-\mathrm{O}$ de 149,3 pm, més llarg que el present en el $\mathrm{S}\mathrm{O}{\phantom{A}}_2$143,2 pm. La formació d'$\mathrm{S}\mathrm{O}$ ha sigut detectada en un bon nombre de reaccions fotoquímiques: fotòlisi del diòxid de sofre, del triòxid de sofre, del disulfur de carboni amb dioxigen, del disulfur de carboni amb diòxid de nitrogen, i en la fotòlisi i termòlisi de sulfòxids. és una especie química de gran importància com intermediari en moltes reaccions a altes temperatures, essent la seva vida mitjana de pocs mil·lisegons. Quan es condensa forma el dímer diòxid de disulfur, $\mathrm{S}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}{\phantom{A}}_2$.

Fora de la Terra ha sigut detectat a l'atmosfera d'Io, la lluna de Júpiter, expulsat per la intensa activitat volcànica que hi ha en aquest satèl·lit, i també en zones de formació d'estrelles.

Pot obtindre's en estat gasós mitjançant una descàrrega elèctrica en una mescla de diòxid de sofre, $\mathrm{S}\mathrm{O}{\phantom{A}}_2$, i vapor de sofre, $\mathrm{S}{\phantom{A}}_8$, a baixa pressió. Si aquest gas es refreda es pot obtenir un sòlid de color taronja que es descompon ràpidament.