Nombre primer de Wagstaff

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

Un nombre primer de Wagstaff és un nombre primer p de la forma

p=2q+13

on q és un altre nombre primer senar. Segons la pàgina PrimePages, François Morain els va anomenar així en honor del matemàtic Samuel S. Wagstaff Jr. a la conferència Eurocrypt de l'any 1990.[1] Estan relacionats amb la nova conjectura de Marsenne i tenen aplicacions dins del camp de la criptologia.[2]

Els primers nombres primers de Wagstaff són:

3, 11, 43, 683, 2731, 43691, 174763, 2796203, 715827883, 2932031007403, 768614336404564651, ...
La seqüència de nombres primers de Wagstaff es pot consultar a l'OEIS A000979

Els primers exponents coneguts que produeixen primers de Wagstaff o primers probables són:

3, 5, 7, 11, 13, 17, 19, 23, 31, 43, 61, 79, 101, 127, 167, 191, 199, 313, 347, 701, 1709, 2617, 3539, 5807, 10501, 10691, ...[1]
La seqüència d'exponents de Wagstaff es pot consultar a l'OEIS A000978

Es conjectura que si p és un nombre primer de Wagstaff superior a 43, llavors p=2p+13 és sempre compost.Plantilla:Citació necessària

Proves de primalitat

La primalitat de p ha estat demostrada certa o bé falsa per cada q fins a cert llindar, per sobre del qual tots els valors p obtinguts es consideren primers probables.

Al 2007, François Morain va provar la primalitat de q = 42737 amb una implementació del test de primalitat de corba el·líptica (Elliptic Curve Primality Proof, ECPP) distribuïda, que s'executa en diverses xarxes d'estacions de treball en un processador Opteron.[3][4]

L'eina LLR (Lucas-Lehmer-Riesel) creada per Jean Penné és utilitzada per trobar primers probables de Wagstaff mitjançant el test de Vrba-Reix; un test PRP basat en les propietats d'un cicle del digraf sota el mòdul x22 d'un nombre de Wagstaff.Plantilla:Citació necessària

Generalitzacions

Es poden considerar[5] nombres més generalitzats de la forma

Q(b,n)=bn+1b+1

on la base b2. Per cada n senar tenim

bn+1b+1=(b)n1(b)1=Rn(b)

aquests nombres s'anomenen Nombres primers de Wagstaff en base b, i són considerats un cas dels nombres de repunit amb base negativa -b.[6]

Per alguns valors específics de b, tots els valors Q(b,n) (amb algunes possibles excepcions per n molt petites) són compostos degut a una factorització algebraica. Específicament, si b té la forma d'una potència perfecta amb exponent senar (8, 27, 32, 64, 125...) llavors el fet que xm+1 amb m senar sigui divisible per x+1 indica que Q(am,n) és divisible per an+1 en aquests casos especials.

La seqüència de potències perfectes amb exponent senar es troba a l'OEIS A070265

Un altre cas és b=4k4 amb k sent un enter positiu (4, 64, 324, 1024, 2500...), on tenim una factorització aurifeuïlleana.

La seqüència dels valors de k també es pot trobar a l'OEIS A141046

Tot i així, quan b no admet una factorització alebraica, és conjecturat que un nombre infinit de valors senars n fan que Q(b,n) sigui primer.[6]

Referències

Plantilla:Referències

Enllaços externs

  1. 1,0 1,1 Plantilla:Ref-web
  2. Plantilla:Ref-publicació
  3. Comentari fet per François Morain, The Prime Database: (242737 + 1)/3 a PrimePages.
  4. Plantilla:Citar ref
  5. Dubner H. and Granlund, T.: Primes of the Form (bn + 1)/(b + 1), Journal of Integer Sequences, Vol. 3 (2000)
  6. 6,0 6,1 Repunit, Wolfram MathWorld (Eric W. Weisstein)