Oscil·lació de Rabi al buit

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

Una oscil·lació Rabi al buit és una oscil·lació amortida d'un àtom inicialment excitat acoblat a un ressonador o cavitat electromagnètica en la qual l'àtom emet alternativament fotó (s) en una cavitat electromagnètica monomode i els reabsorbeix. L'àtom interacciona amb un camp monomode confinat a un volum limitat V en una cavitat òptica.[1][2][3] L'emissió espontània és una conseqüència de l'acoblament entre l'àtom i les fluctuacions del buit del camp de la cavitat.

Gràfic de l'evolució del component z del vector de Bloch d'un àtom de dos nivells acoblat al camp electromagnètic sotmès a oscil·lacions de Rabi esmorteïdes. La gràfica superior mostra la trajectòria quàntica de l'àtom per a les mesures de recompte de fotons realitzades al camp electromagnètic, la gràfica del mig mostra el mateix per a la detecció d'homodina i la gràfica inferior compara les dues opcions de mesura anteriors (cadascuna amb una mitjana de 32 trajectòries) amb l'evolució incondicionada donada per l'equació mestra.

Tractament matemàtic

Una descripció matemàtica de l'oscil·lació Rabi al buit comença amb el model de Jaynes-Cummings, que descriu la interacció entre un sol mode d'un camp quantificat i un sistema de dos nivells dins d'una cavitat òptica. L'hammiltonià per a aquest model en l'aproximació d'ona rotatòria és

H^JC=ωa^a^+ω0σ^z2+g(a^σ^++a^σ^)

on σz^ és l'operador d'espín z de Pauli per als dos estats propis |e i |g del sistema aïllat de dos nivells separats en energia per ω0 ; σ^+=|eg| i σ^=|ge| són els operadors de pujada i baixada del sistema de dos nivells; a^ i a^ són els operadors de creació i aniquilació de fotons d'energia ω en el mode de cavitat; i

g=𝐝^ω2ϵ0V

és la força de l'acoblament entre el moment dipolar 𝐝 del sistema de dos nivells i el mode de cavitat amb volum V i el camp elèctric polaritzat al llarg ^.[4] Els valors propis i els estats propis d'energia d'aquest model són

E±(n)=ω(n+12)±24g2(n+1)+δ2=ωn±

|n,+=cos(θn)|g,n+1+sin(θn)|e,n

|n,=sin(θn)|g,n+1cos(θn)|e,n

on δ=ω0ω és la desafinació i l'angle θn es defineix com

θn=tan1(gn+1δ).

Donats els estats propis del sistema, l'operador d'evolució temporal es pot escriure en la forma

eiH^JCt/=|n,±|n,±|n,±n,±|eiH^JCt/|n,±n,±|=ei(ωω02)t|g,0g,0|+n=0eiωn+t(cosθn|g,n+1+sinθn|e,n)(cosθng,n+1|+sinθne,n|)+n=0eiωnt(sinθn|g,n+1+cosθn|e,n)(sinθng,n+1|+cosθne,n|).

Si el sistema comença a l'estat |g,n+1, on l'àtom es troba en l'estat fonamental del sistema de dos nivells i n'hi ha n+1 fotons en el mode de cavitat, l'aplicació de l'operador d'evolució temporal produeix

eiH^JCt/|g,n+1=(eiωn+t(cos2(θn)|g,n+1+sinθncosθn|e,n)+eiωnt(sin2(θn)|g,n+1sinθncosθn|e,n)=(eiωn+t+eiωnt)cos(2θn)|g,n+1+(eiωn+teiωnt)sin(2θn)|e,n=eiωc(n+12)[cos(t24g2(n+1)+δ2)[δ24g2(n+1)δ2+4g2(n+1)]|g,n+1+sin(t24g2(n+1)+δ2)[8δ2g2(n+1)δ2+4g2(n+1)]|e,n].

La probabilitat que el sistema de dos nivells estigui en estat excitat |e,n en funció del temps t és aleshores

Pe(t)=|e,n|eiH^JCt/|g,n+1|2=sin2(t24g2(n+1)+δ2)[8δ2g2(n+1)δ2+4g2(n+1)]=4g2(n+1)Ωn2sin2(Ωnt2)

on Ωn=4g2(n+1)+δ2 s'identifica com la freqüència de Rabi. Per al cas que no hi hagi camp elèctric a la cavitat, és a dir, el nombre de fotons n és zero, la freqüència de Rabi esdevé Ω0=4g2+δ2. Aleshores, la probabilitat que el sistema de dos nivells passi del seu estat fonamental al seu estat excitat en funció del temps t és

Pe(t)=4g2Ω02sin2(Ω0t2).

Per a una cavitat que admet un únic mode perfectament ressonant amb la diferència d'energia entre els dos nivells d'energia, la desintonització δ desapareix, i Pe(t) es converteix en una sinusoide al quadrat amb unitat d'amplitud i període 2πg.

Referències

Plantilla:Referències