Oskar Perron
Plantilla:IniciBio va ser un matemàtic alemany.
Vida i Obra
El pare de Perron era un comerciant i banquer, descendent d'una família d'hugonots francesos emigrats a Alemanya en el Plantilla:Segle.Plantilla:Sfn Va fer els seus estudis secundaris a Worms (uns deu quilòmetres al nord de la seva vila natal) i el 1898 va anar a la universitat de Múnic per estudiar matemàtiques, malgrat que el seu pare volia que continués amb el negoci familiar. Els següents semestres va estudiar a les universitats de Berlín, Tubinga i Göttingen. El professor que més el va influir va ser Alfred Pringsheim a Múnic.Plantilla:Sfn Tot i així, per defensar la seva tesi doctoral el 1902 a Múnic va tenir com a tutor Ferdinand von Lindemann. El 1906 va obtenir l'habilitació per a la docència a la universitat de Múnic.Plantilla:Sfn
Des de 1910 fins a 1914 va ser professor a la universitat de Tubinga i des de 1914 fins a 1922 a la de Heidelberg, excepte els anys entre 1915 i 1918 en els quals va estar mobilitzat per la Primera Guerra Mundial. El 1922 va ser nomenat per substituir el seu mestre, Pringsheim, en jubilar-se de la universitat de Múnic. Perron va ser professor d'aquesta universitat la resta de la seva vida acadèmica, fins que va ser nomenat emèrit el 1951 i va deixar definitivament la docència el 1960.Plantilla:Sfn A Múnic va coincidir durant forces anys amb els professors Carathéodory i Tietze, en el que es va conéixer com el triumvirat matemàtic de Múnic.Plantilla:Sfn
Perron va ser un dels pocs científics alemanys que, sense abandonar el seu país, es van mostrar obertament crítics amb el nazisme,Plantilla:Sfn juntament amb els seus col·legues Carathéodory (grec) i Tietze (austríac).Plantilla:Sfn Ja el 1934, quan era president de la Societat Alemanya de Matemàtics (DMV), va tenir un fort enfrontament amb Ludwig Bieberbach (el matemàtic més pro-nazi i secretari de la societat) en el meeting anual de la societat al balneari de Bad Pyrmont.Plantilla:Sfn
Perron té més de 200 publicacionsPlantilla:Sfn, moltes d'elles dedicades al estudi de les equacions diferencials ordinàries i parcials.Plantilla:Sfn De especial rellevància és el seu llibre sobre els nombres irracionals, Irrationalzahlen, publicat el 1920 i revisat i reeditat per ell mateix quaranta anys més tard, el 1960, quan ja comptava amb vuitanta anys. També és recordat per la paradoxa que porta el seu nom i que il·lustra el perill d'assumir que la solució d'un problema d'aproximació existeix sempre:
Sigui el nombre natural més gran; però per a tot , el que contradiu la definició; per tant
És a dir el nombre natural més gran ha de ser ¡la unitat!
Referències
Bibliografia
- Plantilla:Ref-llibre
- Plantilla:Ref-publicació
- Plantilla:Ref-llibre
- Plantilla:Ref-publicació
- Plantilla:Ref-publicació
- Plantilla:Ref-llibre
- Plantilla:Ref-llibre