Peròxid de bari

Plantilla:Infotaula compost químic El peròxid de bari és un compost inorgànic iònic constituït per cations bari (2+) $\mathrm{B}\mathrm{a}{\phantom{A}}^{2+}$ i anions peròxid $\mathrm{O}{\phantom{A}}_2{\phantom{A}}^{2-}$, la qual fórmula química és $\mathrm{B}\mathrm{a}\mathrm{O}{\phantom{A}}_2$.

Història

Els químic francesos Joseph-Louis Gay-Lussac (1778-1850) i Louis-Jacques Thenard (1777-1857) el 1811 descobriren que si s'escalfava a uns 700 °C l'òxid de bari $\mathrm{B}\mathrm{a}\mathrm{O}$, en un corrent d'aire, s'obtenia peròxid de bari:

$$2\mathrm{B}\mathrm{a}\mathrm{O}+\mathrm{O}{\phantom{A}}_2⟶2\mathrm{B}\mathrm{a}\mathrm{O}{\phantom{A}}_2$$

El químic francès Jean Baptiste Boussingault (1802-1887) el 1852 explorà aquesta reacció per obtenir oxigen de l'aire ja que escalfant el peròxid de bari a alta temperatura es produeix la seva descomposició en òxid de bari i dioxigen, però no ho aconseguí perquè l'òxid de bari anava perdent la capacitat d'absorbir oxigen. El 1879 els francesos Quentin i Arthur Brin descobriren que l'òxid de bari reaccionava també amb el diòxid de carboni de l'atmosfera. Per evitar-ho es podia netejava aquest diòxid de carboni de l'aire fent-lo passar per una dissolució d'hidròxid de calci. D'aquesta manera posaren en funcionament el procés Brin per obtenir oxigen de l'atmosfera.

Propietats

Es presenta en forma de pols de color gris pàl·lid. Té una densitat de 5,68 g/cm³, un punt de fusió de 450 °C i un punt d'ebullició de 810 °C amb descomposició en òxid de bari $\mathrm{B}\mathrm{a}\mathrm{O}$ i dioxigen $\mathrm{O}{\phantom{A}}_2$.

Preparació

El millor mètode de preparació és fent reaccionar nitrat de bari $\mathrm{B}\mathrm{a}(\mathrm{N}\mathrm{O}{\phantom{A}}_3){\phantom{A}}_2$ amb peròxid de sodi $\mathrm{N}\mathrm{a}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}{\phantom{A}}_2$ en una dissolució aquosa calenta, segons la reacció:

$$\mathrm{B}\mathrm{a}(\mathrm{N}\mathrm{O}{\phantom{A}}_3){\phantom{A}}_2+\mathrm{N}\mathrm{a}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}{\phantom{A}}_2+x\mathrm{H}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}⟶\mathrm{B}\mathrm{a}\mathrm{O}{\phantom{A}}_2\cdot x\mathrm{H}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}+2\mathrm{N}\mathrm{a}\mathrm{N}\mathrm{O}{\phantom{A}}_3$$

Habitualment es forma l'octahidrat $\mathrm{B}\mathrm{a}\mathrm{O}{\phantom{A}}_2\cdot 8\mathrm{H}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}$. Els hidrats del peròxid de bari es poden deshidratat escalfant uns minuts a 350 °C:

$$4\mathrm{B}\mathrm{a}\mathrm{O}{\phantom{A}}_2\cdot x\mathrm{H}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}\stackrel{\mathrm{\Delta }}{\to }2\mathrm{B}\mathrm{a}\mathrm{O}+2\mathrm{B}\mathrm{a}\mathrm{O}{\phantom{A}}_2+x\mathrm{H}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}+\mathrm{O}{\phantom{A}}_2$$

Aplicacions

El peròxid de bari s'empra en el blanqueig de substàncies animals, fibres vegetals i palla; com a decoloritzador de vidre; en la fabricació de peròxid d'hidrogen i oxigen; en càtodes de làmpades fluorescents; per a tenyir i imprimir tèxtils; amb alumini en pols en soldadura; en composicions d'ignífers; com a agent oxidant en síntesi de química orgànica.

Referències

Plantilla:Identificadors química