Polinomis de Bateman

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

En matemàtiques, els polinomis de Bateman Fn són una família de polinomis ortogonals introduïda per Bateman (1993).Plantilla:Sfn Els polinomis de Bateman-Pasternack són una generalització introduïda per Pasternack (1939).Plantilla:Sfn

Els polinomis de Bateman es poden definir mitjançant la relació

Fn(ddx)sech(x)=sech(x)Pn(tanh(x)).

on Pn és un polinomi de Legendre. En termes de funcions hipergeomètriques generalitzades, estan donades per

Fn(x)=3F2(n,n+1,12(x+1)1,1;1).

Pasternack (1939)Plantilla:Sfn va generalitzar els polinomis de Bateman en forma de polinomis FPlantilla:Su amb

Fnm(ddx)sechm+1(x)=sechm+1(x)Pn(tanh(x))

Aquests polinomis generalitzats també tenen una representació en termes de funcions hipergeomètriques generalitzades

Fnm(x)=3F2(n,n+1,12(x+m+1)1,m+1;1).

Carlitz (1957)Plantilla:Sfn va demostrar que els polinomis Qn van ser estudiats per Touchard (1956);Plantilla:Sfn vegeu els polinomis de Touchard, són els mateixos que els polinomis de Bateman fins a un canvi de variable, més precisament

Qn(x)=(1)n2nn!(2nn)1Fn(2x+1)

Els polinomis de Bateman i Pasternack són casos especials dels polinomis continus de Hahn simètrics.

Definició

Bateman va definir inicialment els polinomis Fn en termes de la funció hipergeomètrica i una sèrie generatriu:Plantilla:Sfn

(1t)zF(1+z2,1+z2,1;t2)=n=0tnFn(z)Una definició equivalent de la funció hipergeomètrica generalitzada és:

Fn(z)=3F2(n,n+1,12(z+1)1,1;1)

Bateman també va demostrar que aquests polinomis satisfan una relació de recurrència: (n+1)2Fn+1(z)=(2n+1)zFn(z)+n2Fn1(z), amb F0(z)=1,F1(z)=z. En particular, aquesta relació estableix que el grau de Fnés exactament n.

Exemples

Polinomis de Bateman

Els primers polinomis de Bateman són:

F0(x)=1;
F1(x)=x;
F2(x)=14+34x2;
F3(x)=712x512x3;
F4(x)=964+6596x2+35192x4;
F5(x)=407960x4996x321320x5;

Propietats

Ortogonalitat

Els polinomis de Bateman satisfan la relació d'ortogonalitatPlantilla:SfnPlantilla:Sfn

Fm(ix)Fn(ix)sech2(πx2)dx=4(1)nπ(2n+1)δmn.

on δm,n és la delta de Kronecker. En particular, no es tracten de polinomis ortonormals, però podem escriure Bn(z)=2inFn(iz)/π(2n+1)que verifiquen Bn,Bm=δm,n, els «polinomis de Bateman normalitzats».

El factor (1)n es produeix a la part dreta d'aquesta equació perquè els polinomis de Bateman, tal com es defineixen aquí, han de ser escalats per un factor in per fer que siguin ben valorats per l'argument imaginari. La relació d'ortogonalitat és més simple quan s'expressa en termes d'un conjunt modificat de polinomis definits per Bn(x)=inFn(ix), per la qual cosa es converteix en

Bm(x)Bn(x)sech2(πx2)dx=4π(2n+1)δmn.

Relació de recurrència

La seqüència dels polinomis de Bateman satisfà la relació de recurrènciaPlantilla:Sfn

(n+1)2Fn+1(z)=(2n+1)zFn(z)+n2Fn1(z).

Funció generatriu

Els polinomis de Bateman tenen la funció generatriu

n=0tnFn(z)=(1t)z2F1(1+z2,1+z2;1;t2),

que de vegades s'utilitza per definir-los.Plantilla:Sfn

Referències

Plantilla:Referències

Bibliografia

Plantilla:Autoritat