Postulat de Bertrand

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fotografia de Joseph Louis François Bertrand, que donà nom al postulat.

En matemàtiques, el postulat de Bertrand, anomenat també teorema de Tchebychev, afirma que si n és un nombre natural superior o igual a 1, llavors sempre existeix pel capbaix un nombre primer p tal que

n<p<2n

Tot i que ha estat demostrat, per tant és un teorema, manté el nom original de postulat, és a dir conjectura.

Història

Aquesta afirmació va ser conjecturada per primera vegada el 1845 per Joseph Bertrand que la va verificar ell mateix per a tots els nombres de l'interval [2;3×106]. La conjectura va ser completament demostrada el 1850 per Pafnuti Txebixov, que va utilitzar en la seva demostració la fórmula de Stirling. Ramanujan va donar una demostració més senzilla i Paul Erdős el 1932 va publicar una prova molt senzilla en la qual va utilitzar els coeficients binomials i la funció θ, definida per:

θ(x)=p=2xln(p)

on p recorre els nombres primers inferiors o iguals a x.

Teorema de Sylvester

El postulat de Bertrand va ser avançat en vista d'aplicacions al grup simètric (el grup de les permutacions). James Joseph Sylvester el va generalitzar amb la proposició següent: el producte de k enters consecutius superiors a k és divisible per un nombre primer més gran que k.

Una conjectura similar, anomenada conjectura de Legendre, i encara no demostrada, afirma l'existència d'un nombre primer p tal que n2<p<(n+1)2. < (no + 1)2. Fa referència a la hipòtesi de Riemann.

Demostració

S'escriurà el conjunt dels nombres primers i es defineix:

θ(x)=p;pxln(p)

Heus ací l'estratègia per a la demostració:

  • Obtenció d'una majorant de θ(x)
  • Verificació explícita de la propietat per a n<2048
  • Demostració de la propietat per a n>2048
  • Conclusió.

Lema

Per a tots els enters n1:

θ(n)<nln(4)
Demostració
  • n = 1:
θ(1)=0<1ln(4)
  • n = 2:
θ(2)=ln(2)<2ln(4)
θ(n)=θ(n1)<(n1)ln(4)<nln(4) (per inducció)

(com que, tret del dos, cap nombre parell és primer, hi ha tants nombres primers entre 1 i n com entre 1 i n-1)

  • n>2 i n és senar. Sia n = 2m+1 amb m > 0:
4m=(1+1)2m+12=k=02m+1(2m+1k)2=x+(2m+1m)+(2m+1m+1)2(2m+1m)
Cada nombre primer p amb m+1<p2m+1 és un divisor de (2m+1m) el que dona:
θ(2m+1)θ(m+1)ln((2m+1m))ln(4m)=mln(4)
Per inducció θ(m+1)<(m+1)ln4, car :
θ(n)=θ(2m+1)<(2m+1)ln(4)=nln(4)

Q.E.D.

Ara, ja es pot encarar la demostració del postulat de Bertrand.

Suposant que existeix un contraexemple: un enter n ≥ 2 tal que no existeix cap nombre primer p amb n < p < 2n.

Cas on n < 2048

Si 2 ≤ n < 2048, llavors un dels nombres primers 3, 5, 7, 13, 23, 43, 83, 163, 317, 631, 1259 i 2503 (cadascun sent inferior del doble del seu predecessor), que s'anomenaran p, hauria de satisfer n < p < 2n. Ara bé es comprova que no és el cas. Per tant, n ≥ 2048.

Cas on n > 2048

Per la fórmula del binomi de Newton,

4n=(1+1)2n=k=02n(2nk)

Com que (2nn) és el terme més gran de la suma, es té:

4n2n+1(2nn)

Anomenant R(p,n) el nombre més gran x tal que px és divisor de (2nn).

Com que n!j=1npj factors de p s'obté:

R(p,n)=j=12npj2j=1npj=j=12npj2npj

Com que cada terme 2npj2npj val o bé 0 (quan npj<12) o bé 1 (quan npj12) i com que tots els termes amb j>ln(2n)ln(p) són nuls, s'obté:

R(p,n)ln(2n)ln(p)

Per a p>2n es té ln(2n)ln(p)1R(p,n)=2np2np.

(2nn) no té pas cap factor primer p tal que:

  • 2n < p, ja que 2n és el factor més gran;
  • n<p2n, per un desenvolupament trivial de l'afirmació original (hipòtesi que es vol contradir);
  • 2n3<pn, ja que p>2n (ja que n5) que dona R(p,n)=2np2np=22=0.

Per tant, factor primer de (2nn) no és pas més gran que 2n3.

(2nn) posseeix com a màxim un factor de cada nombre primer p>2n. Com que pR(p,n)2n, el producte de pR(p,n) per a tots els altres nombres primers és com a màxim (2n)2n. Ja que (2nn) és el producte de pR(p,n) per tots els nombres primers p, s'obté:

4n2n+1(2nn)(2n)2np2n3p=(2n)2neθ(2n3)

Utilitzant el lemma θ(n)<nln(4):

4n2n+1(2n)2n42n3

Ja que es té (2n+1)<(2n)2:

4n3(2n)2+2n

I també 22n3 (ja que n18):

4n3(2n)432n

Prenent logaritmes:

2nln(2)4ln(2n)

Substituint 22t per 2n:

2tt8

Això dona t < 6 i la contradicció:

n=22t2<2262=2048

Conclusió

Per tant, cap contraexemple per al postulat no és pas possible.

Q.E.D.

Enllaços externs