Quinta essència

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

La quinta essència (del llatí quinta essentia) és una concepció procedent de l'Antiguitat que es refereix al nucli essencial, a la part més subtil d'una substància.[1] En aquest context és sinònim d'èter. En el sistema físic d'Aristòtil, és la cinquena substància de la qual són formats els cels i els astres; i és superior als quatre elements del "món sublunar": terra, aigua, aire, i foc.[2][3] A l'alquímia de l'edat mitjana, la quinta essència o èter era un hipotètic cinquè element de la natura, al costat dels quatre elements clàssics.

Cosmologia

En cosmologia, la quinta essència és una forma hipotètica d'energia que es postula per a explicar les observacions de l'univers en expansió accelerada de l'univers. La quinta essència és una mena d'energia del buit, amb una equació d'estat de la forma: Plantilla:Equació

p és la pressió,
ρ és la densitat.

Si w<1/3, la quinta essència actua com un camp repulsiu. Atès que l'energia fosca té precisament aquest efecte, fenomenològicament l'energia fosca és una forma de quinta essència.

En general, el paràmetre w pot variar en escales de temps cosmològiques, tot i que alguns teòrics es refereixen a la quinta essència amb wvariable amb el nom de kinescencia, per distingir-la d'altres formes d'energia que tenen un wconstant.

El terme quinta essència tampoc es fa servir per a formes hipotètiques d'energia amb w>1/3. Una constant cosmològica no nul·la correspon al cas w=1, sense variació temporal.

En una cosmologia no estàndard com la de l'expansió còsmica en escala, de C. Johan Masreliez, la quinta essència és w=1/3, la qual cosa implica la curvatura de l'espaitemps.[4][5]

Referències

Plantilla:Referències

Enllaços externs

Plantilla:Cosmologia física Plantilla:Autoritat