Regla del quocient

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

A càlcul, la regla del quocient és un mètode per a calcular la derivada d'una funció que consisteix en el quocient d'altres dues per a les quals la derivada existeix.

Si la funció que es vol derivar, f(x), es pot escriure com

f(x)=g(x)h(x)

i h(x)0, llavors la regla diu que la derivada de g(x)/h(x) és igual a:

ddxf(x)=f(x)=g(x)h(x)g(x)h(x)[h(x)]2.

O de forma més precisa, per a tot x que pertany a algun conjunt obert que conté el nombre a, amb h(a)0; i, tal que g(a) i h(a) existeixen totes dues; llavors, f(a) també existeix:

f(a)=g(a)h(a)g(a)h(a)[h(a)]2.

Exemples

La derivada de (4x2)/(x2+1) és

ddx(4x2)x2+1 =(x2+1)(4)(4x2)(2x)(x2+1)2
=(4x2+4)(8x24x)(x2+1)2
=4x2+4x+4(x2+1)2

A l'exemple de dalt, s'ha triat:

g(x)=4x2
h(x)=x2+1

De forma anàloga, la derivada de sin(x)/x2 (quan x ≠ 0) és:

cos(x)x2sin(x)2xx4

Per a més informació referent a les derivades de les funcions trigonomètriques vegeu: derivada.

Un altre exemple és:

f(x)=2x2x3

on g(x)=2x2 i h(x)=x3, i g(x)=4x i h(x)=3x2.

La derivada de f(x) es determina tal com segueix:

f(x) =(4xx3)(2x23x2)(x3)2
=4x46x4x6
=2x4x6
=2x2

Demostracions

A partir de la definició de derivada

Suposant que f(x)=g(x)/h(x)
on h(x)≠ 0 i g i h són derivables.
f(x)=limΔx0f(x+Δx)f(x)Δx=limΔx0g(x+Δx)h(x+Δx)g(x)h(x)Δx
=limΔx01Δx(g(x+Δx)h(x)g(x)h(x+Δx)h(x)h(x+Δx))
=limΔx01Δx((g(x+Δx)h(x)g(x)h(x))(g(x)h(x+Δx)g(x)h(x))h(x)h(x+Δx))
=limΔx01Δx(h(x)(g(x+Δx)g(x))g(x)(h(x+Δx)h(x))h(x)h(x+Δx))
=limΔx0g(x+Δx)g(x)Δxh(x)g(x)h(x+Δx)h(x)Δxh(x)h(x+Δx)
=limΔx0(g(x+Δx)g(x)Δx)h(x)g(x)limΔx0(h(x+Δx)h(x)Δx)h(x)h(limΔx0(x+Δx))
=g(x)h(x)g(x)h(x)[h(x)]2

A partir de la regla del producte

Suposant que f(x)=g(x)h(x)
g(x)=f(x)h(x) 
g(x)=f(x)h(x)+f(x)h(x) 

La resta consisteix en aplicar les regles de l'àlgebra per a fer que f(x) sigui l'únic terme del cantó esquerre de l'equació i per a eliminar f(x) del cantó dret de l'equació.

f(x)=g(x)f(x)h(x)h(x)=g(x)g(x)h(x)h(x)h(x)
f(x)=g(x)h(x)g(x)h(x)(h(x))2

De forma alternativa, es pot aplicar la regla del producte directament, sense haver de fer ús de la substitució:

f(x)=g(x)h(x)=g(x)[h(x)]1

I tot seguit aplicar la regla de la cadena per a derivar h(x)1:

f(x)=g(x)[h(x)]1+g(x)(1)[h(x)]2h(x)=g(x)h(x)g(x)h(x)[h(x)]2

A partir de la regla de la cadena

Es considera la identitat

uv=14[(u+1v)2(u1v)2]

Llavors

d(uv)dx=ddx14[(u+1v)2(u1v)2]

Porta a

d(uv)dx=14[2(u+1v)(dudxdvv2dx)2(u1v)(dudx+dvv2dx)]

Operant s'obté

d(uv)dx=14[4vdudx4uv2dvdx]

Per acabar, es treu comú denominador i en queda el resultat esperat

d(uv)dx=[vdudxudvdx]v2

Emprant diferencials totals

Una demostració fins i tot més elegant és conseqüència de la llei referent als diferencials totals, que diu que el diferencial total,

dF=Fxdx+Fydy+Fzdz+...

De qualsevol funció a qualsevol conjunt de quantitats es pot descompondre de la següent forma, sense importat quines variables independents hi hagi a la funció (és a dir no importa quines variables es prenguin, ja que no poden expressar-se com a funcions d'altres variables). Això vol dir que, si N i D són totes dues funcions d'una variable independent x, i F=N(x)/D(x), llavors han de ser veritat simultàniament que

(*) dF=Fxdx

I que

dF=FNdN+FDdD.

Però sabent que dN=N(x)dx i dD=D(x)dx.

Substituint i fent aquests dos diferencials totals iguals a un tercer (donat que representen límits que es poden manipular), s'obté l'equació

Fxdx=FNN(x)dx+FDD(x)dx

La qual requereix que

(#) Fx=FNN(x)+FDD(x).

Calculant les parcials de la dreta:

FN=(N/D)N=1D;
FD=(N/D)D=ND2.

Si se substitueixen dins de (#),

Fx=N(x)D(x)N(x)D(x)D(x)2
Fx=D(x)N(x)D(x)2N(x)D(x)D(x)2

La qual dona la regla del quocient, donat que, per a (*),

dFdx=Fx.

Aquesta demostració és forma més sistemàtica de demostrar el teorema en termes de límits, i per tant, és equivalent a la primera demostració – i fins i tot es redueix a ella si es fan les substitucions adequades als llocs adequats.

Vegeu també