Selenur

Un selenur és un compost químic que resulta de la combinació del seleni amb elements menys electronegatius que ell.
Hom els obté generalment per combinació directa de llurs elements i presenten propietats molt semblants a les dels sulfurs.[1]
Estat natural

A la natura hom hi troba un bon grapat de minerals que químicament són selenurs. Alguns exemples són: l'athabascaïta és tetraselenur de pentacoure, ; la umangita és el diselenur de tricoure, ; la berzelianita és selenur de dicoure, ; la clausthalita és un selenur de plom(II), ; la tiemannita és selenur de mercuri(II), ; l'eucairita és un selenur doble, el selenur d'argent i coure, ; i també la fischesserita, que és un diselenur de triargent i or, ; com també la jacutingaïta que és el triselenur de mercuri i diplatí, .
Aplicacions

Els selenurs han trobat aplicacions en el camp de noves tecnologies (electrònica i òptica). El selenur de zinc,
, és el material preferit per a la fabricació de lents, finestres, acobladors de sortida i expansors de feix per la seva baixa capacitat d'absorció en longituds d'ona infraroges i la seva transmissió visible,[2] i en la fabricació de LED blancs. N'hi ha que tenen propietats de superconductors: diselenur de vanadi,
; diselenur de platí,
; diselenur de titani,
; diselenur de niobi,
; o el selenur de ferro,
. Altres tenen característiques de semiconductors: diselenur d'hafni,
; diselenur de molibdè,
; diselenur de tungstè,
; diselenur de reni,
; diselenur d'estany,
; diselenur de tàntal,
; selenur de gal·lii,
; selenur de germani,
; triselenur de diindi,
; o triselenur de dibismut,
.[3] El selenur de coure, gal·li i indi,
, conegut com a CIGS, ha trobat aplicació en la fabricació de capes per a panells solars.[4] El selenur de plom(II),
, s'ha utilitzat comunament com un fotodetector d'infrarojos en múltiples aplicacions, com espectròmetres de gas, flames de detecció d'infrarojos, espoletes per a municions d'artilleria o sistemes d'orientació d'infrarojos passius.