Teorema de Clairaut

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

En matemàtiques, el teorema de Clairaut (també conegut com a teorema de Schwarz o de Young) mostra la igualtat de les derivades creuades d'una funció f sempre que:

f:Ωn

tingui derivades parcials contínues per qualsevol punt del domini obert Ω, per exemple, prenguem el punt a=(a1,a2,...,an)Ω, llavors, segons aquest teorema, per qualssevol i,j{1,,n} tenim que:

2fxixj(a1,,an)=2fxjxi(a1,,an).

Aquest teorema deu el seu nom al matemàtic i astrònom francès Alexis Clairaut.

Una conseqüència immediata d'això és que, si es compleixen les condicions del teorema de Clairaut, la matriu hessiana de la funció f serà simètrica.

Demostració

Denotarem fxi=fxi i fxixj:=2fxixj i demostrarem que si existeixen fxi,fxj i fxixj en tot l'obert Ω i fxixj és contínua en un punt aΩ, aleshores fxjxi(a)=fxixj(a).

Sigui α:=fxixj(a). Per continuïtat de fxixj en a tenim que donat ε>0,  r>0 tal que B(a,r)Ω (per ser Ω obert) i |fxixj(x)α|ε   xB(a,r). (1)

Considerem δ:=r2. Aleshores, denotant per ei l'i-èsim vector de la base canònica de n, per a tot h,k(δ,δ), tenim que

||a+hei+keja||=||hei+kej||=h2+k2<2δ2=2r22=|r|=ra+hei+kejB(a,r)(2)

En particular, com que, per (1), B(a,r)Ω, podem definir la següent funció:

A:(δ,δ)2

  (h,k)A(h,k)=f(a+hei+kej)f(a+hei)f(a+kej)+f(a)

Ara, donats h,k amb 0<|h|,|k|<δ, definim la funció

u:(δ,δ)

  tu(t)=f(a+hei+tej)f(a+tej)

Per (2) i (1), tenim que a+hei+tej,a+tejB(a,r)Ω, d'on, com que existeix fxj per hipòtesi, u és derivable i u=fxj(a+hei+tej)fxj(a+tej). Com que 0,k(δ,δ), podem aplicar el teorema del valor mitjà de Lagrange d'una variable a u a l'interval amb extrems 0 i k. Així,

ξ0,k tal que A(h,k)=u(k)u(0)=u(ξ)(k0)=[fxj(a+hei+ξej)f(a+ξej)]k(*)

Considerem ara

v:(δ,δ)

  tv(t)=fxj(a+tei+ξej)

Com que t(δ,δ) i ξ0,k(δ,δ), per (2) i (1) tenim que a+tei+ξejB(a,r)Ω, d'on, com que existeix fxixj per hipòtesi, v és derivable i v(t)=fxixj(a+tei+ξej).

Com que 0,h(δ,δ), podem aplicar el teorema del valor mitjà de Lagrange d'una variable a v a l'interval amb extrems 0 i h. Així,

η0,h tal que fxj(a+hei+ξej)fxj(a+ξej)=v(h)v(0)=v(η)(h0)=fxixj(a+ηei+ξej)hk

k[fxj(a+hei+ξej)fxj(a+ξej)]k=fxixj(a+ηei+ξej)hk(*)A(h,k)=fxixj(a+ηei+ξej)hk.

Definint z:=a+ηei+ξej, com que h,k0hk0, tenim que A(h,k)hk=fxixj(z). Observem que (2)zB(a,r)(1)|fxixjα|ε. Així, tenim que |A(h,k)hkα|=|fxixj(z)α|ε(**).

Finalment, observem que

A(h,k)hk=1k[f(a+hei+kej)f(a+kei)hf(a+hei)f(a)h]h01k[fxi(a+kej)fxi(a)]

ε(**)|A(h,k)hkα|h0|fxi(a+kej)fxi(a)kα|εfxi(a+kej)fxi(a)kk0αfxjxi(a)=α=deffxixj(a)Plantilla:Autoritat