Teorema de Heine-Cantor

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

Plantilla:Falten referències En matemàtiques, el teorema de Heine-Cantor, anomenat així per deure's a Eduard Heine i Georg Cantor, estableix que, si f:MN és una funció contínua entre dos espais mètrics i M és compacte, llavors f és uniformement contínua.

Demostració

La continuïtat uniforme d'una funció s'expressa com:

ε>0, δ>0 x,yM |(dM(x,y)<δdN(f(x),f(y))<ε),

on dMi dN són les funcions distància als espais mètrics M i N, respectivament. Si ara assumim que f és contínua a l'espai mètric compacte M però no uniformement contínua, la negació de la continuïtat uniforme de f s'escriu com:

ε0>0 δ>0 x,yM | (dM(x,y)<δdN(f(x),f(y))ε0).

Triant ε0, per a tot δ positiu tenim dos punts x i y de M amb les propietats a dalt descrites.

Si triem δ=1n per a n=1,2,3,... obtenim dues successions {xn} i {yn} tals que compleixen

dM(xn,yn)<1ndN(f(xn),f(yn))ε0.

Com que M és compacte, el teorema de Bolzano-Weierstrass demostra l'existència de dues subsucesiones convergents (xnkx0 i ynky0). Aleshores

dM(xnk,ynk)<1nkdN(f(xnk),f(ynk))ε0.

Definim ara la successió

{|xnkynk|}={dM(xnk,ynk)}{1nk}0

Com que la successió {|xnkynk|} no té termes negatius no pot convergir cap a un nombre negatiu, però per altra banda {|xnkynk|}l0l=0 Per tant

{xnkynk}0{xnkynk}x0y0=0x0=y0

Com que f és contínua a x0, tenim que {f(xnk)}f(x0) i {f(ynk)}f(x0), és a dir, {f(xnk)f(ynk)}0. Però això no pot ser, ja que dN(f(xnk),f(ynk))ε0.

La contradicció prova que la nostra suposició que f no és uniformement contínua és absurda: llavors f ha de ser uniformement contínua com afirma el teorema.

Enllaços externs