Teorema de Rouché-Frobenius

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

En matemàtiques, es coneix com a Teorema de Rouché-Frobenius (pels matemàtics Eugène Rouché i Ferdinand Georg Frobenius), un teorema que estableix la condició d'existència de solucions en els sistemes d'equacions lineals. També rep els noms de teorema de Kronecker-Capelli, de Rouché-Capelli o de Rouché-Fontené.

Definició

Sigui el sistema lineal d'equacions

{α11x1+α21x2++αm1xm=β1α12x1+α22x2++αm2xm=β2α1nx1+α2nx2++αmnxm=βn(1)

amb, respectivament, matriu del sistema i matriu ampliada

A=(α11α21αm1α12α22αm2α1nα2nαmn),(A|b)=(α11α21αm1β1α12α22αm2β2α1nα2nαmnβn)

i sistema homogeni associat

{α11x1+α21x2++αm1xm=0α12x1+α22x2++αm2xm=0α1nx1+α2nx2++αmnxm=0(2)

Es coneix com a teorema de Rouché-Frobenius el conjunt de les següents proposicions sobre sistemes d'equacions lineals:

  • El sistema (1) és compatible, és a dir, té solució, si, i només si, la matriu del sistema i la matriu ampliada tenen el mateix rang, això és,

rangA=rang(A|b)

  • Si el sistema (1) és compatible, aleshores la solució general del sistema s'obté tot sumant a una solució particular la solució general del sistema homogeni associat (2).

Precisions complementàries

Com que, si rangA=m (el nombre d'incògnites), el sistema homogeni associat només té la solució trivial

x1=x2==xm=0

resulta que el sistema (1), en cas de ser compatible, és determinat, és a dir, amb solució única, si, i només si, rangA=m. Si rangA<m, aleshores la solució de (1) no és única i el sistema es diu indeterminat.

Si el cos al qual pertanyen tant coeficients com incògnites és infinit, el cas dels nombres racionals, , i les seves extensions algebraiques, dels nombres reals, , o dels nombres complexos, , aleshores els nombre de solucions d'un sistema lineal indeterminat és infinit.

Justificació

Quant a la primera afirmació

La primera de les afirmacions del teorema resulta òbvia si tenim en compte que, si en afegir la columna

b=(β1β2βn)

dels termes independents a la matriu A del sistema, el rang no varia, això és perquè el vector columna de termes independents, b, no és linealment independent dels vectors columna de coeficients,

a1=(α11α12α1n),a2=(α21α22α2n),,am=(αm1αm2αmn)

i, per tant, hi ha x1,x2,,xm que fan

x1a1+x2a2++xmam=b

i el sistema (1) té solució. En canvi rangA<rang(A|b) implica la independència lineal del vector b i, per tant, la no existència dels escalars x1,x2,,xm, és a dir, la no existència de solucions.

Quant a la segona afirmació

La segona de les afirmacions del teorema també resulta immediata després de considerar que, si

x11,x12,,x1m

és una solució del sistema (1) i

x21,x22,,x2m

també ho és, aleshores

x11x21,x12x22,,x1mx2m

és una solució del sistema homogeni (2).

Vegeu també

Enllaços externs