Teorema de Stolz-Cesàro

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

En matemàtiques, el teorema de Stolz-Cesàro és un criteri per demostrar la convergència d'una successió. El teorema porta el nom dels matemàtics Otto Stolz i Ernesto Cesàro, que ho van afirmar i demostrar per primera vegada.

El teorema de Stolz–Cesàro es pot veure com una generalització de la sumació de Cesàro, però també com una regla de L'Hôpital per a successions.

Enunciat del teorema per al cas Plantilla:Math

Siguin (an)n1 i (bn)n1 dues successions de nombre reals. Suposem que (bn)n1 és una successió estrictament monòtona i divergent (és a dir, estrictament creixent i s'aproxima a +, o estrictament decreixent i s'aproxima a ) i existeix el següent límit:

limnan+1anbn+1bn=l. 

Aleshores, el límit

limnanbn=l. 

Aquest resultat s'empra per evitar indeterminacions del tipus /.

Enunciat del teorema per al cas Plantilla:Math

Siguin (an)n1 i (bn)n1 dues successions de nombre reals. Suposem ara que (an)0 i (bn)0 mentre que (bn)n1 és estrictament decreixent. Si

limnan+1anbn+1bn=l, 

aleshores

limnanbn=l. Plantilla:Sfn

Criteri de Stolz de l'arrel

Siguin {an}  i {bn}  dues successions tals que,

  • an>0,n
  • bn  és monótona creixent i divergent (bn>0,n)
  • limnan+1anbn+1bn=λ,λ

Aleshores,

limnanbn=λ

Demostracions

Demostració del teorema per al cas Plantilla:Math

Cas 1: suposem que (bn) estrictament creixent i divergent a + i <l<. Per hipòtesi, tenim que per a tot ϵ/2>0 existeix ν>0 tal que n>ν

|an+1anbn+1bnl|<ϵ2,

és a dir

lϵ/2<an+1anbn+1bn<l+ϵ/2,n>ν.

Com que (bn) augmenta estrictament, bn+1bn>0, i es compleix el següent

(lϵ/2)(bn+1bn)<an+1an<(l+ϵ/2)(bn+1bn),n>ν.

A continuació ens adonem que

an=[(anan1)++(aν+2aν+1)]+aν+1

així, aplicant la desigualtat anterior a cadascun dels termes entre claudàtors, obtenim

(lϵ/2)(bnbν+1)+aν+1=(lϵ/2)[(bnbn1)++(bν+2bν+1)]+aν+1<anan<(l+ϵ/2)[(bnbn1)++(bν+2bν+1)]+aν+1=(l+ϵ/2)(bnbν+1)+aν+1.

Ara, com que bn+ amb n, hi ha un n0>0 tal que bn>0 per a tots els n>n0, i podem dividir les dues desigualtats per bn per a tots els n>max{ν,n0}

(lϵ/2)+aν+1bν+1(lϵ/2)bn<anbn<(l+ϵ/2)+aν+1bν+1(l+ϵ/2)bn.

Les dues successios (que només es defineixen per a n>n0 ja que podria haver-hi un Nn0 tal que bN=0)

cn±:=aν+1bν+1(l±ϵ/2)bn

són infinitesimals ja que bn+ i el numerador és un nombre constant, per tant, per a tot ϵ/2>0 existeix n±>n0>0, de manera que

|cn+|<ϵ/2,n>n+,|cn|<ϵ/2,n>n,

per tant

lϵ<lϵ/2+cn<anbn<l+ϵ/2+cn+<l+ϵ,n>max{ν,n±}=:N>0,

que conclou la prova.

El cas amb (bn) estrictament decreixent i divergent a , i l< és similar.

Cas 2: suposem que (bn) estrictament creixent i divergent a + i l=+. Seguint com abans, per a tots els 2M>0 hi ha ν>0 de manera que per a tots els n>ν

an+1anbn+1bn>2M.

De nou, aplicant la desigualtat anterior a cadascun dels termes dins dels claudàtors obtenim

an>2M(bnbν+1)+aν+1,n>ν,

i

anbn>2M+aν+12Mbν+1bn,n>max{ nu,n0}.

La successió (cn)n>n0 definida per

cn:=aν+12Mbν+1bn

és infinitesimal, per tant

M>0n¯>n0>0 tal que M<cn<M,n>n¯,

combinant aquesta desigualtat amb l'anterior concloem

anbn>2M+cn>M,n>max{ν,n¯}=:N.

Les demostracions dels altres casos amb (bn) estrictament creixent o decreixent i s'acosten a + o respectivament i l=± tots procedeixen de la mateixa manera.

Demostració del teorema per al cas Plantilla:Math

Cas 1: primer considerem el cas amb l< i (bn) estrictament decreixents. Aquesta vegada, per cada ν>0, podem escriure

an=(anan+1)++(an+ν1an+ν)+an+ν,

i per a qualsevol ϵ/2>0, n0 de manera que per a tots els n>n0 tenim

(lϵ/2)(bnbn+ν)+an+ν=(lϵ/2)[(bnbn+1)++(bn+ν1bn+ν)]+an+ν<anan<(l+ϵ/2)[(bnbn+1)++(bn+ν1bn+ν)]+an+ν=(l+ϵ/2)(bnbn+ν)+an+ν.

Les dues successions

cν±:=an+νbn+ν(l±ϵ/2)bn

són infinitesimals ja que per hipòtesi an+ν,bn+ν0 amb ν, per tant, per a tots els ϵ/2>0 hi ha ν±>0 de tal manera que

|cν+|<ϵ/2,ν>ν+,|cν|<ϵ/2,ν>ν,

així, escollint ν adequadament (és a dir, agafant el límit respecte a ν) obtenim

lϵ<lϵ/2+cν<anbn<l+ϵ/2+cν+<l+ϵ,n>n0

que conclou la prova.

Cas 2: suposem que l=+ i (bn) estan estrictament decreixents. Per a tots els 2M>0 existeix n0>0 de manera que per a tots els n>n0,

an+1anbn+1bn>2Manan+1>2M(bnbn+1).

Per tant, per a cada ν>0,

anbn>2M+an+ν2Mbn+νbn,n>n0.

La successió

cν:=an+ν2Mbn+νbn

convergeix a 0 (mantenint n fixa). Per tant

M>0ν¯>0 de manera que M<cν<M,ν>ν¯,

i, escollint ν convenientment, concloem la demostració

anbn>2M+cν>M,n>n0.

Aplicacions i exemples

El teorema sobre el cas / té unes quantes conseqüències notables que són útils en el càlcul de límits.

Sumatori aritmètic

Sigui (xn) una successió de nombres reals que convergeix a l, definim

an:=m=1nxm=x1++xn,bn:=n

aleshores (bn) és estrictament creixent i divergeix a +. Calculem

limnan+1anbn+1bn=limnxn+1=limnxn=l

per tant

limnx1++xnn=limnxn.

Donada qualsevol successió

(xn)n1

de nombres reals, suposem que

limnxn

(finit o infinit), llavors existeix

limnx1++xnn=limnxn.

Sumatori geomètric

Sigui (xn) una successió de nombres reals positius que convergeixen a l i definim

an:=log(x1xn),bn:=n,

tornem a calcular

limnan+1anbn+1bn=limnlog(x1xn+1x1xn)=limnlog(xn+1)=limnlog(xn)=log(l),

on hem utilitzat el fet que el logaritme és continu. Així

limnlog(x1xn)n=limnlog((x1xn)1n)=log(l),

com que el logaritme és alhora continu i injectiu podem concloure que

limnx1xnn=limnxn.

Donada qualsevol successió

(xn)n1

de nombres reals (estrictament) positius, suposem que

limnxn

existeix (finit o infinit), doncs

limnx1xnn=limnxn.

Suposem que se'ns dona una successió (yn)n1 i se'ns demana que calculem

limnynn,

definint y0=1 i xn=yn/yn1 obtenim

limnx1xnn=limny1yny0y1yn1n=limnynn,

si apliquem la propietat anterior

limnynn=limnxn=limnynyn1.

Aquesta última forma sol ser la més útil per calcular límits

Donada qualsevol successió

(yn)n1

de nombres reals (estrictament) positius, suposem que

limnyn+1yn

existeix (finit o infinit), doncs

limnynn=limnyn+1yn.

Exemples

Exemple 1

limnnn=limnn+1n=1.

Exemple 2

limnn!nn=limn(n+1)!(nn)n!(n+1)n+1=limnnn(n+1)n=limn1(1+1n)n=1e

on hem utilitzat la representació de e com a límit d'una successió.

Història

El cas ∞/∞ està enunciat i provat a les pàgines 173-175 del llibre de Stolz de 1885Plantilla:Sfn i també a la pàgina 54 de l'article de Cesàro de 1888.Plantilla:Sfn

Apareix com el problema 70 a [Pólya, Szegő 1925].Plantilla:Sfn

La forma general

Enunciat

La forma general del teorema de Stolz–Cesàro és la següent:[1] Si (an)n1 i (bn)n1 són dues successions tals que (bn)n1 és monòton i no fitat:

lim infnan+1anbn+1bnlim infnanbnlim supnanbnlim supnan+1anbn+1bn.

Demostració

En lloc de demostrar l'afirmació anterior, en demostrarem una lleugerament diferent; primer introduïm una notació: sigui (an)n1 qualsevol successió, la seva suma parcial es denotarà per An:=m1nam. L'enunciat equivalent que demostrarem és:

Siguin

(an)n1,(bn)1

dues successions qualsevol de nombres reals tals que

  • bn>0,n>0,
  • limnBn=+,

llavors

lim infnanbnlim infnAnBnlim supnAnBnlim supnanbn.

Prova de l'enunciat equivalent

Primer observem que:

  • lim infnAnBnlim supnAnBn sosté per definició de límit superior i límit inferior;
  • lim infnanbnlim infnAnBn es manté si i només si lim supnAnBnlim supnanbn perquè lim infnxn=lim supn(xn) per a qualsevol successió (xn)n1.

Per tant, només hem de demostrar que lim supnAnBnlim supnanbn. Si L:=lim supnanbn=+ no hi ha res a demostrar, per tant podem suposar L<+ (pot ser finit o ). Per definició de lim sup, per a tot l>L hi ha un nombre natural ν>0 de tal manera que

anbn<l,n>ν.

Podem utilitzar aquesta desigualtat per escriure

An=Aν+aν+1++an<Aν+l(BnBν),n>ν,

Perquè bn>0, també tenim Bn>0 i podem dividir per Bn per aconseguir

AnBn<AνlBνBn+l,n>ν.

A partir que Bn+ amb n+, la successió

AνlBνBn0 amb n+ (mantenint ν fix),

i obtenim

lim supnAnBnl,l>L,

Per definició de límit superior mínim, això significa precisament això

lim supnAnBnL=lim supnanbn,

i hem acabat.

Prova de l'enunciat original

Ara, prenem (an),(bn) com en l'enunciat de la forma general del teorema de Stolz-Cesàro i definim

α1=a1,αk=akak1,k>1β1=b1,βk=bkbk1k>1

a partir que (bn) és estrictament monòton (podem suposar que augmenta estrictament, per exemple), βn>0 per a tot n i a partir que bn+ també Bn=b1+(b2b1)++(bnbn1)=bn+, així podem aplicar el teorema que acabem de demostrar (αn),(βn) (i les seves sumes parcials (An),(Bn))

lim supnanbn=lim supnAnBnlim supnαnβn=lim supnanan1bnbn1,

que és exactament el que volíem demostrar.

Referències

Plantilla:Referències

Bibliografia

Plantilla:Div col

Plantilla:Div col end


Plantilla:Autoritat