Teorema de Wolstenholme

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

En teoria de nombres, el teorema de Wolstenholme, en honor del matemàtic britànic Joseph Wolstenholme qui el va enunciar per primera vegada el 1862, és un teorema que permet relacionar determinats nombres primers amb els nombres de Bernoulli.[1]

Definició

Si p és un nombre primer i p>3, aleshores el numerador del nombre harmònic (p-1)-èsim és divisible per p2:

Hp1=1+12+13+...+1p10(modp2) [2]

i el numerador del nombre harmònic generalitzat

Hp1,2=1+122+132+...+1(p1)20(modp)

Aquests numeradors de Hp1,2 es denominen nombres de Wolstenholme.

Això implica que el coeficient binomial

(2p1p1)1(modp3) [3]

Exemple

Per p=11, el seu nombre harmònic seria:

H11=25202520+12602520+8402520+6302520+5042520+4202520+3602520+3152520+2802520+2522520=73812520

i el seu numerador

73810(mod112=121)

i el seu nombre harmònic generalitzat seria:

H11,2=63504002520+15876006350400+7056006350400+3969006350400+2540166350400+1764006350400+1296006350400+992256350400+784006350400+635046350400=98416456350400

i el seu numerador

98416450(mod11)

Nombres primers de Wolstenholme

Es diu que un nombre primer és de Wolstenholme si, i només si,

(2p1p1)1(modp4)

Només es coneixen dos nombres primers de Wolstenholme: 16843 i 2124679 Plantilla:OEIS. A més, l'any 2007, McIntosh i Roettger van demostrar que si n'existeix algun altre, ha de ser més gran que 109.[4]

Referències

Plantilla:Referències

Bibliografia

Enllaços externs

  1. Plantilla:Versaleta, pàgines 6-7.
  2. Plantilla:Versaleta, pàgina 33.
  3. Plantilla:Versaleta, pàgina 475.
  4. Plantilla:Versaleta, pàgines 14-15.