Test de divergència

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

En matemàtiques, el test de divergència del terme n-èsim o test del tèrme[1] és un test simple per avaluar la divergència d'una sèrie infinita:

  • Si limnan0, llavors n=1an divergeix.

Aquest test en general no té cap nom específic que l'identifiqui.[2]

A diferència dels tests de convergència que són més potents, el test del terme no pot demostrar per si sol que una sèrie convergeix. En particular, la inversa del test no és verdadera; tot el que es pot afirmar és que:

  • Si limnan=0, llavors n=1an pot ser convergent o no.

La sèrie harmònica és un exemple clàssic d'una sèrie divergent tal que els seus termes tendeixen a zero.[3] La sèrie del tipus p,

n=11np,

és un exemple dels possibles resultats del test:

  • Si p = 0, llavors el test del terme indica que la sèrie és divergent.
  • Si 0 < p ≤ 1, els resultats del test del terme no són concloents, i, en aquest cas, la sèrie és divergent.
  • Si 1 < p, els resultats del test del terme no són concloents, i, en aquest cas, la sèrie és convergent.

Demostració

El test en general es demostra en la seva forma contrapositiva:

  • Si n=1an convergeix, llavors limnan=0.

Manipulació del límit

Si s n són les sumes parcials de la sèrie, llavors la suposició que la sèrie convergeix implica que

limnsn=s

per a algun nombre s. Llavors[4]

limnan=limn(snsn1)=ss=0.

Criteri de Cauchy

La suposició que la sèrie és convergent vol dir que satisfà el test de convergència de Cauchy: per a cada ε>0 existeix un nombre N tal que

|an+1+an+2++an+p|<ε

és vàlid per a tot n > N i p ≥ 1. Fent p =1 s'obté la definició inicial[5]

limnan=0.

Abast

La versió més simple del test del terme és aplicable a les sèries infinites de nombres reals. Les dues demostracions indicades prèviament, en basar-se en el criteri de Cauchy o a la linealitat del límit, són per tant vàlides també en tot espai vectorial normat.[6]

Notes

Plantilla:Referències

Referències

  1. Kaczor p.336
  2. Per exemple, Rudin (p.60) el cita en la seva forma contrapositiva sense donar-li un nom. Brabenec (p.156) el denomina test del terme n-èsim. Stewart (p.709) el denomina Test de la divergencia.
  3. Rudin p.60
  4. Brabenec p.156; Stewart p.709
  5. Rudin (pp.59-60) fa servir aquesta idea de demostració, començant amb una expressió diferent del criteri de Cauchy.
  6. Hansen p.55; uhubi p.375