Tub de Pitot

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca
Diagrama d'un sistema Pitot estàtic, que inclou un tub Pitot, els instruments Pitot estàtics i les preses de pressió estàtica i dinàmica
Tipus de tubs de Pitot
Ús dels tubs de Pitot en avions per mesurar la velocitat del vent

Un tub Pitot és un instrument de mesura de la pressió que serveix per calcular la pressió total, també anomenada pressió d'estancament, pressió romanent o pressió de recés (suma de la pressió estàtica i de la pressió dinàmica).

Va ser inventat per l'enginyer Henri Pitot el 1732 [1] i va ser modificat al Plantilla:Segle per Henry Darcy.[2] Es fa servir molt per mesurar la velocitat del vent en aparells aeris i per a mesurar les velocitats d'aire i gasos en aplicacions industrials. Els tubs pitot mesuren la velocitat en un punt donat del corrent de flux i no pas la mitjana de la velocitat del fluid mesurat.[3]

Teoria d'operació

En el punt (1) de l'esquema, embocadura del tub, es forma un punt d'estancament, la velocitat allà (v 1 ) és nul·la, i la pressió segons l'equació de Bernoulli augmenta fins:

P1ρ=Ptρ=P0ρ+v022:

per tant:

Pt=P0+ρ.v022

Sent:

  • V 0 ip 0 = pressió i velocitat del corrent inalterats.
  • P t = pressió total o estancament.

Aplicant la mateixa equació entre les seccions (1) i (2), considerant que v 1 = v 2 = 0, es té:

Anemòmetre tipus Pitot amb penell
Y1+p1ρg=y2+P2ρg

Sent:

  • I 2 - i 1 = L (lectura en el tub piezomètric)

després:

t=ρ.g.L


Aquesta és anomenada lPlantilla:'expressió de Pitot.

Referències

  • Mecànica de Fluids i Màquines Hidràuliques . Claudio Mataix Plana, 2009.

Plantilla:Referències

Vegeu també

Enllaços externs

Plantilla:Projectes germans

Plantilla:Autoritat