Distribució de Cauchy

De testwiki
La revisió el 05:46, 24 set 2024 per imported>EVA3.0 (bot) (Bot elimina espais sobrants)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Salta a la navegació Salta a la cerca

Plantilla:Infotaula distribució de probabilitat

En Probabilitat i Estadística, la distribució de Cauchy és una distribució de probabilitat de tipus continu. És una distribució t de Student amb un grau de llibertat i també és la distribució del quocient de dues variables normals estàndard independents. La seva funció de densitat té una forma de campana molt semblant a la d'una distribució normal, però amb les cues més pesades, i no té esperança ni variància. S'utilitza molt en diversos camps de la física o l'economia com una alternativa a la distribució normal quan hi ha observacions atípiques.

En Física també se l'anomena distribució de Cauchy-Lorentz, o distribució lorentziana, o (la funció de densitat) funció lorentziana, en honor al físic holandès Hendrik Lorentz que la va utilitzar en els seus treballs.[1] També és coneguda com a distribució de Breit-Wigner [2]

Definició

La distribució de Cauchy amb paràmetre de posició  x0 i paràmetre d'escala γ>0, que es denota per 𝒞(x0,γ) o Cauchy(x0,γ) , està definida per la funció de densitat [3][4] fx0,γ(x)=1πγγ2+(xx0)2=1πγ11+(xx0γ)2,x.(1)

Quan x0=0, es diu que és una distribució de Cauchy simètrica o centrada en l'origen, i quan x0=0 i γ=1 que és una distribució de Cauchy estàndard. En aquest darrer cas, escriurem la funció de densitat f en lloc de f0,1: f(x)=1π11+x2.(2)Aquesta funció de densitat coincideix amb la densitat d'una distribució t de Student amb un grau de llibertat, t(1). Si X𝒞(0,1) i  x0 i γ>0, llavors, per la fórmula del canvi de variables, Y=x0+γX𝒞(x0,γ).Recíprocament, si V𝒞(x0,γ), llavors, (Vx0)/γ𝒞(0,1); però cal notar que aquesta estandarització no s'ha fet amb la mitjana i la desviació típica (que en el cas de la distribució de Cauchy no existeixen, com veurem més endavant) sinó amb els paràmetres de posició i escala.

La funció de distribució és Fx0,γ(x)=1πarctan(xx0γ)+12,x.

Propietats de la funció de densitat

El màxim de la funció de densitat es troba en el punt x0, que és també el valor de la mediana i la moda. Els quartils 1r. i 3r., són Q1=x0γ i Q3=x0+γ. Per tant, el rang interquartil és Q3Q1=γ.

Comparació amb la distribució normal

Figura 1. Funció de densitat d'una distribució de Cauchy 𝒞(0,2/π) (en negre) i d'una distribució normal estàndard 𝒩(0,1) (en vermell)

Anem a comparar una distribució de Cauchy amb la distribució normal estàndard. Per tal que el valor màxim d'ambdues funcions de densitat coincideixi, considerarem la distribució de Cauchy amb paràmetre d'escala γ=2/π0.798. Siguin X𝒞(0,2/π) i Z𝒩(0,1). Designem per fX(x) i fZ(x) les seves funcions de densitat respectivament, vegeu la Figura 1.

Com es veu al gràfic, la distribució normal dona més probabilitat (més àrea entre la corba i l'eix d'abscisses) a la part propera a 0, mentre que la Cauchy en dona més als valors grans (positius o negatius). Per exemple, P(15Z15)=087iP(15X15)=069.

Per als valors grans, notem que les dues funcions de densitat es tallen als punts α±199; per a |x|>α, tenim que fX(x)>fZ(x), la qual cosa implica que P(X>t)P(Z>t),per a qualsevol t>α.Per exemple, P(X>22)=0111iP(Z>22)=0014.Es diu que la distribució de Cauchy té les cues més pesades que la distribució normal. Vegeu també la pàgina distribució amb cues pesades.

Representacions de la distribució de Cauchy

Hem comentat que una distribució de Cauchy estàndard coincideix amb una distribució t de Student amb un grau de llibertat. En conseqüència, de la definició d'aquesta última distribució, si Z1 i Z2 són dues variables normals estàndard independents, llavors Z1|Z2|𝒞(0,1).Però també tenim que Z1Z2𝒞(0,1).Aquesta propietat pot demostrar-se mitjançant la transformació (Z1,Z2)(Z1Z2,Z2) (vegeu la fórmula de canvi de variables per a vectors aleatoris) i calculant la funció de densitat marginal de Z1/Z2; vegeu Severini [5] pels detalls.

Un exemple de la distribució de Cauchy

Figura 2. Exemple d'una variable aleatòria de Cauchy

Aquest exemple és de Feller.[6] Des del punt P (vegeu la Figura 2) s'emet un raig de llum sobre una línia vertical (línia vermella) amb un angle θ (positiu o negatiu) respecte la línia horitzontal PO. El raig toca la línia vertical en el punt A. Designem per d la distància entre els punts P i O i per X la distància (positiva o negativa) entre els punts O i A. Si l'angle θ s'escull a l'atzar uniformement en (π/2,π/2) , llavors X té una distribució de Cauchy amb paràmetre d'escala d, X𝒞(0,d).

Per provar aquesta afirmació es considera l'aplicació bijectiva (π/2,π/2) donada per x=dtanθ i s'aplica la fórmula del canvi de variables per a variables aleatòries amb densitat.


Moments de la distribució de Cauchy

La distribució de Cauchy no té esperança

Figura 3. Gràfic de la funció xf(x) per una distribució de Cauchy estàndard

Anem a argumentar que la distribució de Cauchy no té esperança . N'hi ha prou amb considerar una distribució de Cauchy estàndard. Per calcular l'esperança hem de calcular la integral impròpia [7]xf(x)dx, on f(x) és la funció de densitat (2). Si bé la funció xf(x) va a zero quan x±, ho fa molt lentament i l'àrea entre la part positiva de l'eix d'abscisses i la corba és , vegeu la figura 3; formalment,

0xf(x)dx=1π0x1+x2dx=1πlimc0cx1+x2dx=12πlimcln(1+x2)=.Anàlogament, l'àrea entre la part negativa de l'eix d'abscisses i la corba és infinita: 0xf(x)dx=.Aleshores, al calcularxf(x)dx=0xf(x)dx+0xf(x)dx,s'obté una indeterminació del tipus . Cal notar, que la condició formal per tal que existeixi l'esperança és |x|f(x)dx<, i que no es compleix ja que, |x|1+x2dx=20x1+x2dx=.

La distribució de Cauchy no té moments de cap ordre n ≥ 1

Sigui X𝒞(0,1). Hem vist a l'apartat anterior que E[|X|]=.d'aquí es dedueix que per a qualsevol n1 , E[|X|n]= . En efecte, per a qualsevol número real a0 i qualsevol nombre natural n1 tenim que anan+1+1, ja que si 0a1, llavors an1; i si a>1, llavors anan+1. Per tant, |X|n|X|n+1+1.Llavors, E[|X|n]=E[|X|n+1]=.

Funció generatriu de moments

La distribució de Cauchy no té funció generatriu de moments, ja que no té moments de cap ordre.

La distribució de Cauchy té moments absoluts d'ordre menor que 1

Sigui X𝒞(0,1). Aleshores per a r(1,1), E[|X|r]=1cos(πr/2).Aquesta propietat es demostra de la següent manera:E[|X|r]=1π|x|r1+x2dx=2π0xr1+x2dx.Ara es fa el canvi 1+x2=1/u, amb la qual cosa s'obté una integral del tipus funció beta, i l'expressió de la dreta dona πB((1r)/2,(1+r)/2). Finalment s'aplica la següent identitat per a la funció beta (que és una conseqüència de la fórmula de reflexió de la funció gamma) B(z,1z)=πsin(πz),z∉.


Observació. Per a r(1,0), E[|X|r] s'anomena moment absolut d'ordre negatiu r.[8]

Funció característica i aplicacions

Sigui X𝒞(x0,γ). Llavors la seva funció característica ésφ(t)=E[eitX]=eix0tγ|t|,t.(3)Vegeu la pàgina funció característica per al seu càlcul.

Suma de variables de Cauchy independents

De la forma de la funció característica és dedueix que si X1𝒞(x1,γ1),,Xn𝒞(xn,γn) independents, i a1,,an , llavorsa1X1++anXn𝒞(j=1najxj,j=1n|aj|γj).(4)

La distribució de Cauchy és estable

Recordem que una variable aleatòria no degenerada X és diu que és estable [9] (o que la seva distribució és estable) si per a qualsevol número natural n1 i X1,,Xn independents amb la mateixa distribució que X, existeixen números an>0 i bn tals que X1++Xn =𝒟 anX+bn,(*) on =𝒟 indica la igualtat en distribució o llei. Si la relació anterior es compleix amb bn=0, llavors diu que la variable aleatòria es estrictament estable.

Recordem també que una variable aleatòria X es diu que és infinitament divisible [10] si per a qualsevol n1, existeixen variables aleatòries Y1,,Yn independents i idènticament distribuïdes tals queX =𝒟 Y1++Yn.(**)Si una variable aleatòria és estable, llavors és infinitament divisible, ja que si es compleix (*), prenent Yj=Xjanbnnan, j=1,,n,obtenim (**).

Retornant a la distribució de Cauchy 𝒞(x0,γ), a partir de la la propietat (4) deduïm que es compleix la igualtat (*) amb an=n i bn=0, i per tant, és estrictament estable, i, aleshores, també infinitament divisible.

Les funcions característiques de les distribucions estables sempre tenen la forma [11]φ(t)=E[eitX]=exp{itcb|t|α(1+iλwα(t))},amb c, b0 , 0<α2 , que s'anomena l'índex, 1λ1 iwα(t)={sgn(t)tanπα2,si α1,2πsgn(t)log|t|,si α=1,on sgn(t)={1,si t>0,0,si t=0,1,si t<0.Una distribució estable amb aquesta funció característica és designa per Stab(c,b,α,λ) . Comparant l'expressió anterior amb la la funció característica d'una distribució de Cauchy 𝒞(x0,γ) donada a (3) deduïm que és Stab(x0,γ,1,0) ; en particular, l'índex és α=1 .

La distribució de Cauchy i la llei dels grans nombres

Siguin X1,,Xn independents, totes amb distribució de Cauchy 𝒞(x0,γ). Posem Sn=X1++Xn.

De la propietat (4) es dedueix que Sn/n𝒞(x0,γ). Per tant, limnSnn=X,en distribució,on X𝒞(x0,γ). Però això no contradiu la llei dels grans nombres, ja que (a la llei forta) calia suposar que X tenia esperança, la qual cosa amb la distribució de Cauchy no es compleix.

Tornant a l'exemple del raig de llum, tal com comenta Feller,[12] si repetim n vegades l'experiment, el fet que la mitjana Sn/n tingui també una distribució de Cauchy 𝒞(x0,γ) vol dir que les mitjanes no es distribuirien més a prop del punt O com s'esperaria amb la llei dels grans nombres, sinó que es dispersen com les dades sense promitjar.

La distribució de Cauchy truncada

Fixats dos números a,b, amb a<b , la distribució de Cauchy truncada a l'interval (a,b) (Johnson et al [13] l'anomenen distribució de Cauchy doblement truncada), amb paràmetre de posició x0 i paràmetre d'escala γ>0 , té funció de densitat [14]fx0γ,a,b(x)={Cfx0,γ(x),si x(a,b),0,en cas contrari,on C és la constant normalitzadora C=1abfx0,γ(x)dx=πarctan(ax0γ)arctan(bx0γ).Més explícitament, després de simplificar, tenim la funció de densitat fx0,γ,a,b(x)=γ(arctan(ax0γ)arctan(bx0γ))((xx0)2+γ2),x(a,b).Cal notar que si X𝒞(x0,γ), llavors fx0,γ,a,b és la densitat de la variable condicionada X|X(a,b). Vegeu l'article distribució truncada. Aquesta distribució té l'avantatge que, a l'estar definida en un interval finit, té moments de tots els ordres i funció generatriu de moments. Vegeu [14] per a l'estudi de les seves propietats i diverses aplicacions.

Vegeu també

Referències

Plantilla:Referències

Plantilla:Commonscat Plantilla:Distribucions de probabilitat Plantilla:Autoritat