Test de comparació directa

De testwiki
La revisió el 20:15, 10 gen 2025 per imported>EVA3.0 (bot) (Puntuació (vegeu, per exemple, https://www.uoc.edu/portal/ca/servei-linguistic/criteris/ortografia/puntuacio/index.html))
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Salta a la navegació Salta a la cerca

En matemàtiques, el test de comparació directa (o simplement test de comparació) és un mètode per determinar la convergència o la divergència d'una sèrie infinita o d'una integral impròpia. En tots dos casos, el mètode funciona comparant la sèrie en qüestió amb una de què ja es coneix la propietat de convergència.

Per sèries

En càlcul, el test de comparació aplicat a sèries consisteix típicament en un parell d'afirmacions sobre sèries amb termes positius i reals:[1]

  • Si la sèrie infinita bn convergeix i 0anbn per tot valor de n prou gran (és a dir, per tot n>N per un valor fixat de N), llavors la sèrie infinita an també convergeix.
  • Si la sèrie inifita bn divergeix i 0bnan per tot valor de n prou gran, llavors la sèrie infinita an també divergeix.

Noti's que la sèrie que té termes més grans s'anomena sovint que domina la sèrie de termes petits.[2]

Alternativament, el test es pot presentar amb termes de convergència absoluta, aplicant en aquest cas també als complexos:[3]

  • Si la sèrie infinita bn és absolutament convergent i |an||bn| per tot valor de n prou gran, llavors la sèrie inifinita an també és absolutament convergent.
  • Si la sèrie inifinita bn no és absolutament convergent i |bn||an| per tot valor de n prou gran, llavors la sèrie infinita an tampoc és absolutament convergent.

Noti's que en l'última afirmació, la sèrie an podria, malgrat tot, continuar sent condicionalment convergent; per sèries de reals, això podria passsar si els valors de an no són sempre positius.

La segona parella d'afirmacions són equivalents són equivalents a la primera en el cas de sèries de reals, ja que cn convergeix si i només si |cn|, una sèrie amb termes no negatius, convergeix.

Demostració

Les diferents demostracions de les anteriors afirmacions són similars. A continuació es presenta una demostració de la tercera afirmació.

Siguin an i bn sèries inifinites tals que bn és absolutament convergent (és a dir, que |bn| convergeix), i sense pèrdua de generalitat assumeixi's que |an||bn| per tot n enter positiu. Es considerin les sumes parcials:

Sn=|a1|+|a2|++|an|, Tn=|b1|+|b2|++|bn|.

Com que bn convergeix absolutament, limnTn=T per un cert valor de T. La successió Tn és clarament no decreixent, és a dir que TnT per tot n. Per tant, per tot n:

0Sn=|a1|+|a2|++|an||b1|+|b2|++|bn|T.

Això demostra que Sn és una successió monòtona limitada i, per tant, a de convergir a un límit. Per aquesta raó, an és absolutament convergent.

Per integrals

El test de comparació per integrals es pot presentar com segueix, assumint que les funcions f i g són contínues en el conjunt dels reals en l'interval [a,b) amb b o + o un nombre real en què les funcions f i g tenen totes dues una asímptota:[4]

  • Si la integral impròpia abg(x)dx convergeix i 0f(x)g(x) per ax<b, llavors la integral impròpia abf(x)dx també convergeix amb abf(x)dxabg(x)dx.
  • Si la integral impròpia abg(x)dx divergeix i 0g(x)f(x) per ax<b, llavors la integral impròpia abf(x)dx també divergeix.

Test de comparació de quocients

Un altre test de convergència per sèries de nombres resals, similar tant al test de comparació directa com al criteri de d'Alembert, s'anomena test de comparació de quocients:[5]

  • Si la sèrie infinita bn convergeix i an>0, bn>0, i an+1anbn+1bn per tot valor de n prou gran, llavors la sèrie infinita an també convergeix.

Vegeu també

Referències

Plantilla:Referències

Bibliografia

  1. Ayres & Mendelson (1999), p. 401.
  2. Munem & Foulis (1984), p. 662.
  3. Silverman (1975), p. 119.
  4. Buck (1965), p. 140.
  5. Buck (1965), p. 161.