Hipòtesi de Lindelöf
En matemàtiques, la hipòtesi de Lindelöf és una conjectura formulada pel matemàtic finlandès Ernst Leonard Lindelöf (vegeu Plantilla:Harvtxt) sobre la taxa de creixement de la funció zeta de Riemann en la línia crítica i que està implicada per la hipòtesi de Riemann.
Aquesta postula que, per a qualsevol ε > 0,
quan t tendeix a infinit (vegeu notació de Landau). Ja que ε pot ser reemplaçat per un valor menor, aquesta conjectura també pot postular-se com:
Per a qualsevol nombre real positiu ε,
La funció μ
Si σ és real, llavors μ(σ) es defineix com l'ínfim de tots els nombres reals a tals que ζ(σ + iT) = O(T a)). És trivial el observar que μ(σ) = 0 per a σ > 1, i l'equació funcional de la funció zeta implica que μ(1 − σ) = μ(σ) − σ + 1/2. El teorema de Phragmén-Lindelöf implica també que μ és convexa. La hipòtesi de Lindelöf assegura que μ(1/2) = 0, el que juntament amb les propietats esmentades abans de μ impliquen que μ(σ) és 0 per a σ ≥ 1/2, i 1/2 − σ per a σ σ ≤ 1/2.
El resultat de convexitat de Lindelöf juntament amb μ(1) = 0 y μ(0) = 1/2 impliquen que 0 ≤ μ(1/2) ≤ 1/4. El límit superior de 1/4 va ser rebaixat per Hardy i Littlewood a 1/6 mitjançant l'aplicació del mètode de Weyl d'estimació de sumes exponencials per a l'equació funcional aproximada de la funció zeta. Des de llavors, aquest límit ha estat rebaixat significativament a una quantitat menor que 1/6 per diversos autors, usant llargues i complexes demostracions, com indica la següent taula:
| μ(1/2) ≤ | μ(1/2) ≤ | Autor | |
|---|---|---|---|
| 1/4 | 0,25 | Plantilla:Harvtxt | Límit de convexitat |
| 1/6 | 0,1667 | Plantilla:Harvtxt | |
| 163/988 | 0,1650 | Plantilla:Harvtxt | |
| 27/164 | 0,1647 | Plantilla:Harvtxt | |
| 229/1392 | 0,164512 | Plantilla:Harvtxt | |
| 0,164511 | Plantilla:Harvtxt | ||
| 19/116 | 0,1638 | Plantilla:Harvtxt | |
| 15/92 | 0,1631 | Plantilla:Harvtxt | |
| 6/37 | 0,16217 | Plantilla:Harvtxt | |
| 173/1067 | 0,16214 | Plantilla:Harvtxt | |
| 35/216 | 0,16204 | Plantilla:Harvtxt | |
| 139/858 | 0,16201 | Plantilla:Harvtxt | |
| 32/205 | 0,1561 | Plantilla:Harvtxt |
Relació amb la hipòtesi de Riemann
Plantilla:Harvtxt va mostrar que la hipòtesi de Lindelöf és equivalent al següent enunciat sobre els zeros de la funció zeta:
Per a cada ε > 0, el nombre de zeros amb part real com a mínim 1/2 + ε i la part imaginària T i T + 1 és o(log (T)) quan T tendeix a infinit. La hipòtesi de Riemann implica que no hi ha cap zero en aquesta regió, així doncs implica a la hipòtesi de Lindelöf. Se sap que el nombre de zeros amb part imaginària T i T + 1 és O(log(T)), així que la hipòtesi de Lindelöf sembla només una mica més fort que el que ja ha estat demostrat, però tot i això, segueix resistint a tots els intents de demostració, sent aquests ja molt complicats.
Mitjana de les potències de la funció zeta
La hipòtesi de Lindelöf és equivalent a l'afirmació que
per a tots els enters positius k i per a tots els nombres reals positius ε. Aquesta afirmació ha estat demostrada per k = 1 o 2, però el cas k = 3 sembla més complex i encara es troba com un problema obert.
Hi ha una més precisa conjectura sobre el comportament asimptòtic d'aquesta integral: Es creu que
per a algunes constants ck,j. Això va ser demostrat per John Edensor Littlewood per k = 1 i per Plantilla:Harvtxt per k = 2 (estenent un resultat de Plantilla:Harvtxt el qual va trobar el terme principal).
Plantilla:Harvtxt va suggerir el valor per al coeficient principal quan k és 6, i Plantilla:Harvtxt van usar teoria de matrius aleatòries per suggerir algunes conjectures sobre els valors dels coeficients per a valors de k grans. Els coeficients principals ha estat conjecturats per ser el producte d'un factor elemental, un certa producte sobre nombres primers, i el nombre de n per n en taules de Young donat per la següent seqüència:
- 1, 1, 2, 42, 24024, 701149020, Plantilla:OEIS.
Altres conseqüències
Denotant com pn el n-èsim nombre primer, un resultat donat per Albert Ingham, mostra que la hipòtesi de Lindelöf implica que, per qualsevol ε > 0,
si n es prou gran. No obstant això, aquest resultat és molt pitjor que l'àmplia conjectura de l'espai entre primers consecutius.
Referències
- Plantilla:Obra citada
- Plantilla:Obra citada
- Plantilla:Obra citada
- Plantilla:Obra citada
- Plantilla:Obra citada
- Plantilla:Obra citada
- Plantilla:Obra citada
- Plantilla:Obra citada
- Plantilla:Obra citada
- Plantilla:Obra citada
- Plantilla:Obra citada
- Plantilla:Obra citada
- Plantilla:Obra citada
- Plantilla:Obra citada
- Plantilla:Obra citada
- Plantilla:Ref-llibre
- Plantilla:Ref-web