Problema de Basilea

De testwiki
La revisió el 20:35, 15 jul 2024 per imported>Forat Negre (Nova referència #1lib1ref)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Salta a la navegació Salta a la cerca

Plantilla:Falten referències En teoria de nombres, el problema de Basilea és un problema plantejat per primera vegada per Pietro Mengoli el 1644, tot i que fou Jakob Bernoulli qui el donà a conèixer més àmpliament (i d'ell prové el seu nom, ja que Jakob Bernoulli residia a Basilea).[1] Fou solucionat per Leonhard Euler el 1735, després de resistir els atacs de diversos matemàtics. Es pot enunciar de la següent forma:

Quin és el valor exacte de la suma dels inversos dels quadrats dels nombres naturals? és a dir, quin és valor exacte de la sèrie:

n=11n2=112+122+132+142+

La sèrie s'aproxima a un valor proper a 1,644934..., que es pot anar calculant fàcilment afegint termes de la sèrie, però el problema demana el valor exacte, és a dir en una forma tancada (com una fracció, per exemple). Euler demostrà que la suma exacta de la sèrie és π²/6 i ho anuncià el 1735. Tot i així encara trigà 10 anys a donar una demostració totalment rigorosa, ja que la primera realitzava algunes operacions que no estaven plenament justificades.

Cal dir que la generalització d'aquesta sèrie per a qualsevol exponent real o complex és precisament la funció zeta de Riemann, d'importància cabdal en teoria de nombres.

La demostració original d'Euler

En primer lloc cal recordar l'expansió en sèrie de Taylor del sinus:

sin(x)=xx33!+x55!x77!+

Dividint per x obtenim

sin(x)x=1x23!+x45!x67!+

Ara cal recordar que les arrels de sin(x)/x són x = ±nπ, amb n = 1, 2, 3, ... En aquest punt Euler feu un pas agosarat i suposà que podem expressar aquesta sèrie infinita com a producte infinit dels seus factors, de la mateixa que es pot fer per a polinomis finits (evidentment aquest és un dels passos poc rigorosos de la demostració original):

sin(x)x=(1xπ)(1+xπ)(1x2π)(1+x2π)(1x3π)(1+x3π)=(1x2π2)(1x24π2)(1x29π2)

Obtenint el factor comú de tots els termes en x²

(1π2+14π2+19π2+)x2

veiem que el seu coeficient és precisament

(1π2+14π2+19π2+)=1π2n=11n2

Ara bé, en l'expansió original de sèrie de Taylor, el coeficient de x² és −1/(3!) = −1/6. Aquests dos coeficients òbviament han de ser iguals i, per tant,

16=1π2n=11n2

i finalment,

π26=n=11n2

Referències

Plantilla:Referències