Distribució log-t

De testwiki
La revisió el 17:23, 15 juny 2024 per imported>Kippelboy (The Review of Economics and Statistics)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Salta a la navegació Salta a la cerca

Plantilla:Infotaula distribució de probabilitat En teoria de la probabilitat, una distribució log-t o distribució t log-Student és una distribució de probabilitat d'una variable aleatòria el logaritme de la qual es distribueix d'acord amb una distribució t de Student. Si X és una variable aleatòria amb una distribució t de Student, aleshores Y = exp(X) té una distribució log-t; de la mateixa manera, si Y té una distribució log-t, llavors X = log(Y) té una distribució t de Student.[1]

Caracterització

La distribució log-t té la funció de densitat de probabilitat:

p(xν,μ^,σ^)=Γ(ν+12)xΓ(ν2)πνσ^(1+1ν(lnxμ^σ^)2)ν+12

on μ^ és el paràmetre d'ubicació de la distribució t de Student subjacent (no estandarditzada), σ^ és el paràmetre d'escala de la distribució t de Student subjacent (no estandarditzada), i ν és el nombre de graus de llibertat de la distribució t de Student subjacent.[2] Si μ^=0 i σ^=1 aleshores la distribució subjacent és la distribució t de Student estandarditzada.

Si ν=1 aleshores la distribució és una distribució log-Cauchy.[3] Com ν s'aproxima a l'infinit, la distribució s'aproxima a una distribució log-normal.[3] [4] Encara que la distribució log-normal té moments finits, per a qualsevol grau finit de llibertat, la mitjana i la variància i tots els moments superiors de la distribució log-t són infinits o no existeixen.[3]

La distribució log-t és un cas especial de la distribució beta generalitzada del segon tipus.[5][6][7] La distribució log-t és un exemple d'una distribució de probabilitat composta entre la distribució lognormal i la distribució gamma inversa, en la qual el paràmetre de variància de la distribució lognormal és una variable aleatòria distribuïda segons una distribució gamma inversa.[6] [8]

Aplicacions

La distribució log-t té aplicacions en finances.[9] Per exemple, la distribució dels rendiments del mercat de valors sovint mostra cues més grosses que una distribució normal i, per tant, tendeix a ajustar-se millor a la distribució t d'un Student que a una distribució normal. Tot i que el model de Black-Scholes basat en la distribució log-normal s'utilitza sovint per fixar el preu de les opcions d'accions, les fórmules de preus d'opcions basades en la distribució log-t poden ser una alternativa preferible si els rendiments tenen cues grasses.[10] El fet que la distribució log-t tingui una mitjana infinita és un problema quan s'utilitza per valorar les opcions, però hi ha tècniques per superar aquesta limitació, com ara truncar la funció de densitat de probabilitat a un valor gran arbitrari.[10] [11][12]

Referències

Plantilla:Referències