Variància

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca
Exemple de mostres de dues poblacions amb la mateixa mitjana però diferent variància. La població blava té una variància més gran que la població vermella.

En teoria de probabilitat, la variància d'una variable aleatòria[1] és una mesura de la dispersió d'una variable aleatòria X respecte de la seva mitjana E[X]. Es defineix com l'esperança de (XE[X])2, això és

V(X)=E[(XE[X])2],

on suposem que E[X2]<.

Està relacionada amb la desviació típica, que se sol designar amb la lletra grega σ i que és l'arrel quadrada de la variància:[2][3]

σX=V(X).

En estadística descriptiva[4] la variància d'un conjunt de dades x1,,xNes defineix per

v=(x1x)2++(xNx)2N=1Ni=1N(xix)2,on x és la mitjana aritmètica de les dades:[5] x=x1++xNN=1Ni=1Nxi.En inferència estadística s'utilitzen la variància poblacional i la variància mostral.

Variància d'una variable aleatòria

La variància d'una variable aleatòria X es defineix per V(X)=E[(XE[X])2]=E[X2](E[X])2,on E[X] és l'esperança o mitjana de X, on suposem que E[X2]<. La segona igualtat s'obté desenvolupant el quadrat i utilitzant que E[X] és una constant. Cal remarcar que si E[X2]<, aleshores X té esperança. Això es dedueix del fet que per a qualsevol nombre x, |x|(x2+1)/2, d'on,|X|12(X2+1).Llavors, traient esperances tenim E[|X|]12(E[X2]+1).La desigualtat |x|(x2+1)/2 es dedueix del fet que (|x|+1)20.

Interpretació de la variància

Considerem tres variables aleatòries. La primera és la constant 0: X1=0 que com és evident no varia gens. La segona, X2, pren els valors 1 i -1 amb probabilitat 1/2; per exemple, correspon a un joc a cara o creu on si surt cara guanyem 1 euro i si surt creu perdem un euro. Finalment, X3 pren els valors 10 i -10 amb probabilitats 1/2; correspondria al mateix joc que abans però ara guanyaríem o perdríem 10 euros. Les tres variables tenen la mateixa esperança: E[X1]=0,E[X2]=12×1+12×(1)=0,E[X3]=12×10+12×(10)=0.D'altra banda, X12=0, i llavors E[X12]=0, i llavors V(X1)=0.

Per a X2, aplicant la fórmula del càlcul de l'esperança d'una funció d'una variable aleatòria tenim E[X22]=12×12+12×(1)2=1,d'on V(X2)=E[X22](E[X2])2=1.Anàlogament, per a X3 tenim E[X32]=100 i V(X3)=100.

Així, les tres variables tenen igual mitjana, però la primera variable que és una constant té variància 0 (no varia gens respecte la seva mitjana), mentre que X2 pren valors més propers a la mitjana que X3, i llavors la variància de X2 és més petita que la de X3.

Càlcul de la variància en els casos habituals

Variables aleatòries discretes

Sigui X una variable aleatòria discreta que pot prendre un nombre finit o infinit numerable de valors x1,x2, amb probabilitats respectives p1,p2, Aleshores V(X)=i(xiμ)2pi=ixi2piμ2,on μ=E[X]=ixipi, i suposem que ixi2pi<.

Exemples

1. Si tenim un dau ordinari, que pren els valors 1,2,,6 amb probabilitatsP(X=1)==P(X=6)=16,aleshores,μ=E(X)=116++616=16i=16i=3,5.

Aplicant la fórmula del càlcul de l'esperança d'una funció d'una variable aleatòria, E(X2)=1216++6216=916.Ara podem calcular la variància de X: V(X)=E(X2)(E(X))2=9163.52=3512=2,916^.
2. Sigui X una variable binomial de paràmetres n i p, és a dir, que pot prendre els valors 0,1,...,n, amb probabilitats: P(X=k)=(nk)pk(1p)nk, k=0,,n,aleshores E(X)=k=0nk(nk)pk(1p)nk=npk=1n(n1k1)pk1(1p)nk=(*)npj=0n1(n1j)pj(1p)n1j=(**)np,on a la igualtat (*) hem fet el canvi k1=j, i a la igualtat (**) que j=0n1(n1j)pj(1p)n1j=j=0n1P(Y=j)=1,on Yés una variable binomial de paràmetres n1ip.

D'altra banda, per calcular E[X2] calcularem primer E[X(X1)]. Utilitzant de nou la fórmula per a calcular l'esperança d'una funció d'una variable aleatòria (en aquest cas, la funció g(x)=x(x1)), i amb arguments similars als anteriors,E[X(X1)]=k=0nk(k1)(nk)pk(1p)nk=n(n1)p2k=2n(n2k2)pk2(1p)nk=n(n1)p2j=0n2(n2j)pj(1p)n2j=n(n1)p2.Així,E[X(X1)]=E[X2]E[X]=n(n1)p2.Aïllant E[X2] tenim E[X2]=n2p2np2+np, i aleshores, V(X)=np(1p).
3. Sigui Xuna variable aleatòria de Poisson de paràmetre λ>0, és a dir, que pot prendre qualsevol valor natural (0 inclòs) amb probabilitats P(X=k)=eλλkk!,k=0,1, D'una banda tenim que E[X]=k=0keλλkk!=λeλk=1λk1(k1)!=(*)λeλj=0λjj!=λeλeλ=λ,on a la igualtat (*) hem fet el canvi k1=j, i després hem utilitzat que per a qualsevol nombre x, ex=n=0xnn!.

Per a calcular E[X2] farem com en el cas de la binomial i calcularem E[X(X1)]: Utilitzant arguments anàlegs als anteriors, tenimE[X(X1)]=k=0k(k1)eλλkk!=λ2eλk=2λk2(k2)!=λ2.D'on es dedueix V(X)=λ.

Variables aleatòries absolutament contínues

Sigui X una variable aleatòria amb funció de densitat f. Aleshores V(X)=(xμ)2f(x)dx=x2f(x)dxμ2,on μ=E[X]=xf(x)dx, i suposem x2f(x)dx<.

Exemple Variable normal estàndard. Sigui X una variable aleatòria normal estàndard, amb funció de densitat f(x)=12πex2/2,x. Integrant per parts,E(X2)=x2f(x)dx=12πx2ex2/2dx=1. D'altra banda, l'esperança de X val

E(X)=xex2/2dx=0xex2/2dx+0xex2/2dx=0xex2/2dx+0xex2/2dx=0.

Variables aleatòries sense variància

Pot ocórrer que una variable aleatòria no tingui esperança: per exemple, una variable amb distribució de Cauchy. Aleshores la fórmula E[(XE[X])2] no tindrà sentit. Es diu que la variància de X no existeix.

D'altra banda, també pot passar que una variable X tingui esperança, però que E[X2]=. Aleshores la fórmula de la variància es pot aplicar, però dona +. En aquest cas també es diu que la variància de X no existeix o que és infinita. Una variable amb distribució t de Student amb dos graus de llibertat està en aquest cas.

Propietats de la variància

  1. V(X)0, i V(X)=0 si i només si X és una constant quasi segurament.
  2. V(aX+b)=a2V(X) essent a i b constants qualssevol.
  3. V(X)=E[X2](E[X])2.
  4. Desigualtat de Txebixev: per a qualsevol constant k>0P(|XE[X]|kσX)1k2.
  5. Desigualtat de Cauchy-Schwarz. Si X i Y són dues variables aleatòries, aleshores, E[|XY|]E[X2]E[Y2].

Nova interpretació de la variància gràcies a la desigualtat de Txebixev

La desigualtat de Txebixev permet interpretar de quina manera la variància mesura la "dispersió" d'una variable aleatòria.[6] Si a la fórmula de la desigualtat de Txebixev prenem, per exemple, k=3, aleshores la probabilitat que la variable s'allunyi de la seva mitjana més de 3 vegades la desviació típica serà menor de 1/90,11.

Covariància i correlació

Siguin X i Y dues variables aleatòries. Definim la covariància de X i Y a Cov(X,Y)=E[(XE[X])(YE[Y])]=E[XY]E[X]E[Y],on suposem que E[X2]<iE[Y2]<. Tenim la següent fórmula per a la variància d'una suma de dues variables aleatòries: V(X+Y)=V(X)+V(Y)+2Cov(X,Y).Més generalment, per a la variància de la suma de n variables aleatòries X1,,Xn, tenim V(i=1nXi)=i=1nV(Xi)+21i<jnCov(Xi,Xj).

Si Cov(X,Y)=0, es diu que X i Y estan incorrelacionades. En aquest cas, la variància de la suma o la resta de variables se simplifica: V(X+Y)=V(XY)=V(X)+V(Y),on, al cas de la resta, hem aplicat la propietat 2 de l'apartat anterior.

Noteu que si dues variables X i Y són independents, aleshores són incorrelacionades, ja que E[XY]=E[X]E[Y].

La fórmula de la variància de la suma de n variables també se simplifica: Si X1,,Xnsón incorrelacionades dos a dos, és a dir, Cov(Xi,Xj)=0, per a ij, aleshores V(i=1nXi)=i=1nV(Xi).Sigui X i Y dues variables aleatòries tals que V(X)0iV(Y)0. Es defineix el coeficient de correlació entre X i Y al nombre ρ=Cov(X,Y)σXσY.Es ha de 1ρ1. A més, si ρ=1, aleshores existeixen nombres a,b, amb a>0, tals que (quasi segurament) Y=aX+b.I si ρ=1, aleshores existeixen nombres a,b, amb a<0, tals que (quasi segurament)Y=aX+b.Per aquest motiu, el coeficient de correlació s'interpreta com una mesura del grau d'associació lineal entre dues variables (però no del grau d'associació general).

Variància d'una població finita

En estadística descriptiva[4] es considera una població (de persones o de coses: també s'anomena univers o col·lectiu) finita, amb N elements, i es mesura una característica numèrica. Els resultats, iguals o diferents, es designen per x1,,xN. La mitjana o mitjana aritmètica es defineix per

x=x1++xNN=1Ni=1Nxi.

La variància es defineix per

v=(x1x)2++(xNx)2N=1Ni=1N(xix)2.

En general, en les observacions hi ha nombres repetits i només tenim K valors diferents, que escriurem x1,,xK, de manera que els N nombres es resumeixen en una taula de freqüències:

Valor Freqüència

absoluta

Freqüència

relativa

x1 F1 f1
x2 F2 f2
xk FK fK
TOTAL N 1

on Fi és la freqüència absoluta de la dada xi, és a dir, el nombre de vegades que surt aquesta dada, i fi=Fi/N és la freqüència relativa. Aleshores la mitjana es calcula per la fórmula

x=1Ni=1KxiFi=i=1Kxifi,

i la variància per

v=1Ni=1K(xix)2Fi=i=1K(xix)2fi.

Atès que la variància de la població descrita per la taula anterior coincideix amb la variància d'una variable aleatòria discreta que prengui els valors x1,,xK amb probabilitats f1,,fK, les propietats i fórmules que hem comentat als apartats anteriors també serveixen per aquest cas. Aleshores, per la Propietat 3 de la variància, tenim la fórmula

v=1Ni=1Kxi2Fi(x)2=i=1Kxi2fi(x)2.

Aquesta fórmula és útil per a calcular la variància amb les dades tabulades. Per exemple, utilitzant freqüències absolutes tenim

x F xF x2 x2F
x1 F1 x1F1 x12 x12F1
x2 F2 x2F2 x22 x22F2
xK FK xKFK xK2 xK2FK
TOTAL N i=1KxiFi i=1Kxi2Fi

Llavors dividint el total de la tercera columna per N s'obté x, i dividint el total de la cinquena columna per N s'obté l'altre terme que intervé en la fórmula de la variància.

Per a variància poblacional i variància mostral vegeu la pàgina desviació tipus.

Referències

Plantilla:Referències

Vegeu també

Plantilla:Commonscat

Plantilla:Estadística descriptiva Plantilla:Autoritat