Clorur d'acil

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

Plantilla:Vegeu Plantilla:Infotaula compost químic Un clorur d'acil o clorur d'àcid és un compost orgànic amb el grup funcional C(=O)Cl. Els clorurs d'acil formen el conjunt més important d'halurs d'acil.

Els clorurs d'acil són substàncies altament reactives utilitzades principalment en síntesis orgàniques per introduir el grup acil. Reaccionen amb aigua, amoníac i alcohols per donar àcids carboxílics, amides i èsters, respectivament. La majoria dels clorurs d'acil són líquids insolubles en aigua.

Història

El químic francès August André Cahours (1813–1891) preparà clorurs d'àcid mitjançant la reacció d'àcids amb pentaclorur de fòsfor

PClA5

. El francès Charles Frédéric Gerhardt (1816–1856) emprà oxiclorur de fòsfor

POClA3

i Antoine Béchamp (1816–1908) triclorur de fòsfor

PClA3

. Tanmateix, el primer clorur d'àcid carboxílic en ser sintetitzat fou el clorur de benzoïl

CA6HA5COCl

, el 1832 per part dels químics alemanys Friedrich Wöhler (1800–1882) i Justus von Liebig (1803–1873).[1][2]

Nomenclatura

Clorur d'acetil CHA3COCl.

Els clorurs d'àcid s'anomenen esmentant el nom «clorur», precedit per un prefix multiplicador, si és necessari, i seguit de la preposició adequada i el nom del grup acil. Per exemple: clorur d’acetil CHA3COCl, clorur de butanoïl CHA3CHA2CHA2COCl, diclorur de malonil ClCOCHA2COCl, etc.[3]

Si hi ha un grup amb prioritat per a ser esmentat com a grup principal o si es troba enllaçat a un grup substituent, el clorur d’acil s'expressa mitjançant el prefix «clorocarbonil-». Exemples: àcid (clorocarbonil)acètic, 2-(clorocarbonil)benzoat d’etil.[3]

Propietats

Aquests compostos donen reaccions de substitució nucleòfila amb molta facilitat i són utilitzats en reaccions d'acilació (com la de Frieldel-Crafts).

Reacció amb àcids carboxílics

Reacció d'un clorur d'acil amb un àcid carboxílic.

Els clorurs d'acil reaccionen amb els àcids carboxílics i formen anhídrids d'àcid. Quan es fa servir aquesta reacció amb fins preparatius s'afegeix una base orgànica feble, com la piridina CA5HA5N. La piridina és un catalitzador de la reacció i també es comporta com base per neutralitzar el clorur d'hidrogen que es forma.[4]

Reacció d'un halur d'acil amb un alcohol.

Reacció amb alcohols

Els clorurs d'acil reaccionen amb els alcohols ROH per formar èsters RORA. En general, la reacció es fa en presència d'una base com la piridina CA5HA5N per neutralitzar el clorur d'hidrogen HCl format.[4]

Reacció d'un clorur d'acil amb amoníac.

Reacció amb amoníac i amines

Els clorurs d'acil reaccionen amb amoníac NHA3 i amb amines RNHA2 per formar amides RCONHA2. En general s'hi afegeix una base, com a hidròxid de sodi NaOH, perquè reaccioni amb el clorur d'hidrogen HCl produït.[4]

Hidròlisi

Reacció d'un clorur d'acil amb aigua (hidròlisi).

Els clorurs d'acil reaccionen amb aigua per formar àcids carboxílics. En medi bàsic, l'àcid es converteix en la seva sal, un carboxilat. La reacció té poc valor preparatiu, perquè gairebé sempre el clorur d'acil es prepara a partir de l'àcid carboxílic, i no pas al contrari.[4]

Síntesi

Processos industrials

El procés industrial d'obtenció del clorur d'acetil és mitjançant el tractament de l'anhídrid acètic amb clorur d'hidrogen.

Mètodes de laboratori

Síntesi d'un clorur d'acil mitjançant la reacció d'un àcid amb clorur de tionil.
Síntesis del clorur d'acetil emprant triclorur de fòsfor.

Al laboratori es tracten els corresponents àcids amb clorur de tionil SOClA2, triclorur de fòsfor PClA3 i pentaclorur de fòsfor PClA5:[5] RCOOH+SOClA2RCOCl+SOA2+HCl3RCOOH+PClA33RCOCl+HA3POA3RCOOH+PClA5RCOCl+POClA3+HCl

Referències

Plantilla:Commonscat Plantilla:Referències

Plantilla:Autoritat