Distribució de Rademacher

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

Plantilla:Distribució de probabilitatEn teoria de la probabilitat i estadística, la distribució de Rademacher (que rep el nom de Hans Rademacher) és una distribució de probabilitat discreta en què la variable aleatòria X té un 50% de probabilitats de ser +1 i un 50% de probabilitats de ser -1.[1]

Una sèrie de variables distribuïdes segons Rademacher com un camí aleatori simple i simètric en què la mida de la passa és 1-

Formulació matemàtica

La funció de massa de probabilitat d'aquesta distribució és:

f(k)={1/2if k=1,1/2if k=+1,0otherwise.

En termes de la funció delta de Dirac, es pot expressar com:

f(k)=12(δ(k1)+δ(k+1)).

Fita de Van Zuijlen's

Van Zuijlen va demostrar el següent resultat.[2]

Sigui Xi un conjunt de variables aleatòries independents distribuïdes segons Rademacher, llavors:

Pr(|i=1nXin|1)0.5.

La fita és més forta i millor que la que es pot derivar de la distribució normal (aproximadament Pr > 0.31).

Fites en les sumes

Sigui {xi} un conjunt de variables aleatòries distribuïdes segons Rademacher i {ai} una seqüència de nombres reals. Llavors:

Pr(ixiai>t||a||2)et22

on ||a||₂ és la norma euclidiana de la seqüència {ai}, t > 0 és un nombre real i Pr(Z) és la probabilitat de l'esdeveniment Z.[3]

Sigui Y = Σ xiai i Y una sèrie gairebé segurament convergent a l'espai de Banach. Llavors, per t > 0 i s ≥ 1 es té:[4]

Pr(||Y||>st)[1cPr(||Y||>t)]cs2

per una certa constant c.

Sigui p un nombre real positiu. Llavors, segons la desigualtat de Khintchine:[5]

c1[|ai|2]12(E[|aixi|p])1pc2[|ai|2]12

on c1 i c₂ són constants que només depenen de p.

Per p ≥ 1,

c2c1p.

Aplicacions

La distribució de Rademacher s'ha usat en bootstrapping i per demostrar que distribuït de manera normal i incorrelat no implica independent.

Vectors aleatoris amv components mostrejats independentment de la distribució de Rademacher són útils en diverses en aproximacions estocàstiques, per exemple:

  • L'estimador de rastre de Hutchinson,[6] que es pot usar eficientment per aproximar la traça d'una matriu els elements dels quals no són accessible de forma directa, sinó que estan definits de forma implícita a través de productes de matrius amb vectors.
  • Aproximació estocàstica de perturbació simultània, una aproximació estocàstica de gradient, de baix cost computacional i sense derivades útil en l'optimització matemàtica.

Distribucions relacionades

Referències

Plantilla:Referències

Plantilla:Distribucions de probabilitat Plantilla:Autoritat