Energia de dissociació

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca
Animació de la dissociació d'una molècula diatòmica AB en dos àtoms, A i B.

LPlantilla:'energia de dissociació, simbolitzada per D, és l'energia requerida per dissociar, o trencar, una molècula en dues parts. Sovint s'empren els superíndexs o i e, és a dir, Do i De, que s'utilitzen per denotar la dissociació de l'estat fonamental i el mínim d'energia potencial, respectivament.[1]

Per a un enllaç RX l'energia de dissociació correspon a la variació d'entalpia estàndard del procés RXR+X. El valor Do(RX), normalment s'obté a partir dels valors d'entalpies de formació estàndard mitjançant l'equació:

Do(RX)=ΔfHo(R)+ΔfHo(X)ΔfHo(RX)

on ΔfHo() correspon a l'entalpia de formació estàndard de l'espècie en qüestió.[2]

Les energies de dissociació en espècies diatòmiques s'obtenen normalment per espectroscòpia o espectrometria de masses. En absència de dades sobre la funció d'entalpia, els valors a 0 K, Do(RX), es converteixen en D298o(RX) amb l'equació aproximada:[2]

D298o(RX)Do(AB)+(3/2)RT=Do(AB)+3,7181kJ/mol

L'energia de dissociació d'enllaç D difereix de l'anomenada energia d'enllaç E. Aquesta darrera és una mitjana de les energies de dissociació d'enllaços entre àtoms iguals en una mateixa molècula. Per exemple, en el metà CHA4 existeixen quatre energies de dissociació corresponents a les reaccions homolítiques:

CHA3HCHA3+HD(CHA3H)=104kcal/molCHA2HCHA2+HD(CHA2H)=106kcal/molCHHCH+HD(CHH)=106kcal/molCHC+HD(CH)=81kcal/mol

Per altra banda, l'energia d'enllaç en el metà correspon a la mitjana d'aquests quatre valors:

CHA4C+4HΔH=397kcal/molE(CH)=3974=99kcal/mol[3][4]

Algunes energies de dissociació homolítiques es tabulen a continuació. Destaca l'elevada energia de dissociació de la molècula de nitrogen NN (944,84 kJ/mol) deguda a la fortalesa del triple enllaç, superior a la d'un doble enllaç com el de molècula de l'oxigen O=O (498,36 kJ/mol) i molt superior a un de simple com el de fluor FF (158,67 kJ/mol). També s'observa una disminució de l'energia de dissociació a les molècules dels halògens XX en augmentar la massa molecular perquè els àtoms tenen un volum major i la superposició d'orbitals atòmics és menys efectiva.[5] El valor anormalment baix de l'energia de dissociació del fluor FF (158,67 kJ/mol), comparada amb la tendència general dels halògens, s'explica per la repulsió d'orbitals no-enllaçants degut al petit volum de l'àtom de fluor.[6] La mateixa tendència hom la troba a les molècules d'halurs d'hidrogen HX. L'elevada energia de dissociació de l'enllaç simple del fluorur d'hidrogen HF, superior al doble enllaç de l'oxigen, s'explica perquè el fluor és un àtom petit i la superposició d'orbitals atòmics amb l'hidrogen és molt efectiva per la semblança de grandària.[2][5]

Energies de dissociació homolítiques d'alguns enllaços
Enllaç D298o, kJ/mol Enllaç D298o, kJ/mol Enllaç D298o, kJ/mol

H-H
H-F
H-Cl
H-Br
H-I
H-N
H-O

435,78
569,68
431,36
366,16
298,26
358,8
429,73

--
F-F
Cl-Cl
Br-Br
I-I
N­-­­N
O=O

--
158,67
242,85
193,86
152,25
944,84
498,36

CH₃-H
CH₃-F
CH₃-Cl
CH₃-Br
CH₃-I
CH₃-NH₂
CH₃-OH

439,3
460,2
350,2
294,1
232,4
356,1
384,93

Referències

Plantilla:Referències