Equació exponencial

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

Una equació exponencial és aquella equació en què la incògnita apareix, únicament, en els exponents de potències de bases constants.[1] La incògnita pot aparèixer en l'exponent d'un o més termes, en qualsevol membre de l'equació. És a dir, una constant està elevada a una funció de la incògnita a aclarir, usualment representada per x. Per resoldre aquestes equacions s'utilitzen les propietats de la potenciació, la radicació dels logaritmes i canvi de la incògnita per una altra.

Definició

Sigui a un nombre real fixe, positiu i diferent de 1, llavors l'equació es denomina equació exponencial elemental.[2]

ax=b

Formes de resolució

Depèn del tipus d'equació exponencial de què es tracti, hi ha diverses formes de resoldre-la, pel seu nivell de complexitat. Les més fàcils són per simple inspecció, és a dir, es descompon la part numèrica en els seus factors primers i aplicant logaritme a banda i banda de la igualtat. A continuació, es brinden alguns exemples.

Igualació de bases

Sigui l'equació de l'exemple següent:

2x+1=16

Si el primer membre només té un terme i el terme del segon membre és potència de la base del terme del primer membre, llavors el segon membre s'expressa com a potència de la base de l'expressió que conté la incògnita. En l'exemple, 16 és potència de la base dues de 2x+1.

2x+1=24

Després, aplicant la següent propietat: ax=ayx=y, llavors: x+1=4

x=41x=3

Canvi de variables

Donada lPlantilla:'equació exponencial de l'exemple següent:

27x+2+7x=33957

Se simplifica la seva escriptura:

2(7x)72+(7x)=33957

S'aplica el canvi de variable i s'escriu:

7x=a

Ara, en reemplaçar, es té:

2a49+a=33957

S'aïlla a:

99a=33957

a=3395799a=343

i finalment, es desfà el canvi de variable:

x=log7(a)=log7(343)=3

Passant a una algebraica

Donada l'equació:[3]

29x3x+12=0

se simplifica:

2(3x)233x2=0

Després se substitueix y=3x, amb això s'aconsegueix una equació de segon grau:

2y23y2=0

Si es resol l'equació de segon grau s'aconsegueixen els següents resultats: y=2; y=12. L'última solució és impossible, atès que 3x>0. Per tant, només pot ser la solució 3x=2:

x=log3(2)

Utilitzant logaritmes

Plantilla:Article principal Donada l'equació:

4x+18x=4096

S'aplica el logaritme a banda i banda de l'equació:

log2(4x+18x)=log24096

Per propietats dels logaritmes, s'obté:

log2(4x+1)+log2(8x)=log24096

(x+1)log24+xlog28=log24096

Operant:

(x+1)2+x3=122x+2+3x=125x=10

Finalment, s'aïlla i es resol:

x=2

Canvi de base de les potències

Donada l'equació:

4x+18x=4096

Es passen les potències de base 4 i 8 a potències de base 2, com també 4096=212, es té:

22x+223x=212

Igualant els exponents:

(2x+2)+3x=12

Finalment:

5x=10x=2

Equacions exponencial més complexes

Quan la incògnita es troba en l'índex d'una arrel, també se la considera exponencial, ja que es pot rescriure com a potència amb exponent fraccionari. Sigui l'equació:

2x+23x+1=8

Noti's que la variable es troba també en líndex de l'arrel. Per les propietats de la radicació, es reescriu com:

2x+23x+1=8

S'aplica el mètode d'igualació de bases:

2x+23x+1=23

Igualant els exponents:

x+23x+1=3

Operant i aïllant:

x=18

Altres aplicacions de les equacions exponencials

Consideri's la següent equació:

1+2+4+8++2x=1023

Noti's que els diferents termes formen part d'una progressió geomètrica. Per resoldre aquesta suma dels n termes d'una progressió geomètrica, sabent que aquesta progressió té 5 termes:

Sn=anra1r1

Se substitueixen els nombres a la fórmula:

1023=2x2121

Se simplifica:

1023=2x211024=2x2512=2x

Igualant les bases:

29=2x

Resolent:

9=x

El mateix raonament és aplicable per a qualsevol progressió geomètrica.

L'interès compost

Si C representa el capital invertit a una taxa de r per cent anual, i m denota el nombre de vegades a l'any que s'acumula l'interès, llavors la suma acumulat M després de x anys es calcula mitjançant la fórmula:[4]

M=C(1+rm)mx

El valor de x s'avalua mitjançant logaritmes.

També en el cas de la desintegració de cert material radioactiu es compleix la fórmula:

Q=Q010kt

On:

  • k és una constant de variació de la quantitat de substància respecte a la seva massa.[5]

Funció exponencial

Plantilla:Article principal

Les equacions exponencials també sorgeixen quan es volen calcular arrels o punts particulars de les funcions exponencials. En la funció exponencial f:/f(x)=2x, per saber en quin punt la seva gràfica talla l'eix d'ordenades, s'ha de plantejar l'equació:

20=x

Operant s'arriba a la conclusió que x=1.

Si es vol saber en quin punt de l'eix d'abscisses la gràfica intersecta l'eix d'ordenades en el punt 1, es planteja:

2x=1x=0

Un altre exemple:

Trobar el valor de x si f(x)=12 i f(x)=3x

3x=12log3x=log12x=log12log32,262

Referències

Plantilla:Referències

Vegeu també

  1. Manual de matemática (1985) Tsipkin; Editorial Mir, Moscú, traducción de Shapovalova, pg. 170
  2. Potápov- Alexándrov-Pasichenko: Álgebra y análisis de funciones elementales, Editorial Mir Moscú (1986)
  3. Álgebra y principios de análisis parte I (1981) Diigido por Yakovliev, Editorial Mir, MoscúTraducido por Samojválov, pg. 208
  4. Algebra moderna y trigonometría (198) Dolciani con Berman y Wooton, Publicaciones Cultural, S.A. México D.F. pg.,361
  5. Ibídem, pg. 364