Equacions de Newton-Euler

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

Plantilla:Mecànica clàssica En mecànica clàssica, les equacions de Newton-Euler descriuen la combinació de la dinàmica de transició i de rotació d'un sòlid rígid.[1][2][3][4][5]

Tradicionalment, les equacions de Newton-Euler és l'agrupació conjunta de les dues lleis del moviment d'Euler d'un sòlid rígid en una única equació amb 6 components, que utilitza vectors columna i matrius. Aquestes lleis relacionen el moviment del centre de gravetat d'un sòlid rígid amb la suma de les forces i els parells (també anomenats moments) que actuen en el sòlid rígid.

Sistema de referència del centre de massa

Respecte un sistema de coordenades que té l'origen en el centre de massa del cos, les equacions de Newton-Euler poden ser expressades en forma matricial com

(𝐅τ)=(m𝐈300𝐈cm)(𝐚cmα)+(0ω×𝐈cmω),

on

F = força total que actua sobre el centre de massa
m = massa del cos
I₃ = la matriu identitat 3×3
acm = acceleració del centre de massa
vcm = velocitat del centre de massa
τ = parell total que actua al voltant del centre de massa
Icm = moment d'inèrcia al voltant del centre de massa
ω = velocitat angular del cos
α = acceleració angular del cos

Sistema de referència qualsevol

Respecte un sistema de referència ubicat en un punt P fixe en el cos i que no coincideix amb el centre de massa, les equacions prenen la forma

(𝐅τp)=(m𝐈3m[𝐜]×m[𝐜]×𝐈cmm[𝐜]×[𝐜]×)(𝐚pα)+(m[ω]×[ω]×𝐜[ω]×(𝐈cmm[𝐜]×[𝐜]×)ω),

on c és la ubicació del centre de massa expressat en el sistema de referència centrat en el cos, i

[𝐜]×(0czcycz0cxcycx0)[ω]×(0ωzωyωz0ωxωyωx0)

denota les matrius de producte vectorial antisimètriques.

Els termes inercials estan inclosos en la matriu d'inèrcia espacial

(m𝐈3m[𝐜]×m[𝐜]×𝐈cmm[𝐜]×[𝐜]×),

mentre que les forces fictícies es tenen en compte en el terme:[6]

(m[ω]×[ω]×𝐜[ω]×(𝐈cmm[𝐜]×[𝐜]×)ω).

Quan el centre de massa no coincideix amb el sistema de coordenades (és a dir, quan c és diferent de zero), les acceleracions translacional i angular (a i α) estan acoblades, de tal manera que totes dues estan associades amb components de força i moment.

Aplicacions

S'utilitzen les equacions de Newton-Euler com a base de formulacions més complicades en què interactuen diversos cossos (teoria helicoidal) que descriuen la dinàmica de sistemes de sòlids rígids connectats amb juntes i altres restriccions. Es poden solucionar els problemes de diversos cossos utilitzant diversos algorismes numèrics.[2][6][7]

Referències

Plantilla:Referències

Vegeu també