Esquema d'Askey
En matemàtiques, lPlantilla:'esquema d'Askey és una manera d'organitzar polinomis ortogonals de tipus hipergeomètric o hipergeomètric bàsic en una jerarquia. Per als polinomis ortogonals clàssics comentats a Andrews i Askey (1985),Plantilla:Sfn l'esquema d'Askey va ser dibuixat per primer cop per Lebelle (1985)Plantilla:Sfn i per Askey i Wilson (1985),Plantilla:Sfn i des d'aleshores ha sigut estès per Koekoek i Swarttouw (1998)Plantilla:Sfn i Koekoek, Lesky i Swarttouw (2010)Plantilla:Sfn per cobrir els polinomis ortogonals bàsics.
Esquema d'Askey per a polinomis ortogonals hipergeomètrics
Koekoek, Lesky i Swarttouw (2010)Plantilla:Sfn dona la següent versió del esquema d'Askey:
- ₄F₃
- Wilson | Racah
- ₃F₂
- Duals continus de Hahn | Continus de Hahn | Hahn | Duals de Hahn
- ₂F1
- Meixner-Pollaczek | Jacobi | Pseudo Jacobi | Meixner | Krawtchouk
- ₂F0/1F1
- Laguerre | Bessel | Charlier
- 1F0
- Hermite
Esquema d'Askey per polinomis ortogonals hipergeomètrics bàsics
Koekoek, Lesky i Swarttouw (2010)Plantilla:Sfn dona l'esquema següent per als polinomis ortogonals hipergeomètrics bàsics:
- ₄₃
- Askey–Wilson | q-Racah
- ₃₂
- Duals continus q-Hahn | Continus q-Hahn | Gran q-Jacobi | q-Hahn | Duals q-Hahn
- ₂1
- Al-Salam–Chihara | q-Meixner–Pollaczek | Continus q-Jacobi | Gran q-Laguerre | Petit q-Jacobi | q-Meixner | Quantum q-Krawtchouk | q-Krawtchouk | Afins q-Krawtchouk | Doble q-Krawtchouk
- ₂0/11
- Continus gran q-Hermite | Continus q-Laguerre | Petit q-Laguerre | q-Laguerre | q-Bessel | q-Charlier | Al-Salam–Carlitz I | Al-Salam–Carlitz II
- 10
- Continus q-Hermite | Stieltjes–Wigert | Discrets q-Hermite I | Discrets q-Hermite II